dimecres, 25 de novembre del 2009

Vivia en un barri dels afores tot format per casetes blanques amb teulada negra,totes amb el seu petit jardinet al davant,on hi havia un caminet de pedres que comunicava la porta de casa amb la que donava al carrer.Totes eren unifamiliars,per això el barri era tant tranquil i bonic.
Però la pau per a la meva família i la de les altres persones s`acabaria al cap de poc: una empresa constructora molt famosa i potent, especialitzada en cambres de bany havia comprat tots els terrenys que hi havia davant per davant de casa meva, havia pagat certs diners a les famílies perquè marxéssin de les seves cases, les quals tenia planejat aterrar, i edificaria una gran botiga de banys. Ens quedava encara un temps per acomiadar-nos dels veïns, de les casetes blanques,i,com no, també de la tranquilitat ja que tots sabiem que després d`aquesta n`hi hauria més.
Per aquelles dates un circ arribava a la ciutat.Amb pallassos, equilibristes, animals i molts personatges més. Jo i una amiga vam haver d`anar-hi, ja que ella es cuidava del seu germà petit i jo l`acompanyava.No m`agraden els circs i menys aquell, em feia mala espina. Un pallasso no parava de mirar-me amb mala cara i odi a la mirada. Vaig intentar defugir-lo, però els seus ulls em van quedar gravats a la memòria. Per això , quan vaig veure un home davant de casa ,amb els mateixos ulls freds , que es passajava per l`altra vorera, em vigilava quan entrava a casa i s`aturava a llegir el cartell de la nova botiga el vaig reconèixer clarament.
A l`arribar a casa em vaig començar a marejar, vaig recolzar l`esquena contra la porta i allà em vaig desmaiar.
No recordo res fins que em vaig despertar estirada al llit, amb un got d`aigua a la tauleta i amb una tovallola humida al front. No sé quan de temps vaig estar adormida o inconscient.Vaig anar cap al menjador, on vaig trobar la meva mare. Al preguntar-li quina hora i dia era, vaig adonar-me que ella estava adormida. Vaig sortir al carrer per prendre una mica l`aire. Què?
Com podia ser ? La botiga estava ja oberta i acabada ? Era impossible. Vaig decidir entrar-hi!
Estava distribuïda en petites habitacions, on hi havia un disseny de bany diferent a cada una. Vaig entrar en una a l`atzar, vaig donar una volta, i em va venir un gran espant quan vaig veure entrar el pallasso. El seu riure malèvol i els seus ulls de gel se`m van clavar com espines. Llavors vaig veure que duia un llarg ganivet a la mà . Es va apropar. El pànic em dominava i vaig retrocedir. No vaig ser a temps ni de cridar , perquè...............

Clàudia Isern