què, qui i com som?

Exercici pràctic d'avui. Cada alumne ha d'omplir la següent llista pensant què defineix als seus companys i a ells mateixos. Jo també hi he participat. Aquest és el resultat de com ens veiem els uns als altres.


Llista d'en Gerard:

COLOR: Indra (rosa xiclet), Sandra (Taronja), Victor (Arc de Sant Martí), Gerard (Blau elèctric), Claudia (Cirera)

SO: Indra (Campanes), Sandra (Xiulet de tren), Victor (Huracà), Gerard (pluja contra un vidre), Claudia (aire acondicionat Fujitsi... El silenci)

INSTRUMENT: Indra (Flauta travessera), Sandra (Ukelele),Victor (Guitarra elèctrica distorsionada), Gerard (Acordió), Claudia (Triangle)

ANIMAL: Indra (Pingüí), Sandra (gat), Victor (serp), Gerard (koala), Claudia (Gacel·la)

OLOR: Tardor (Indra), Crispetes (Sandra), "Xuxes" (Victor), Gerard (cafè), Claudia (Melmelada de cirera)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O PEL·LICULA: Indra (Miércoles Adams), Sandra (Cleopatra), Victor (Sherlock Holmes), Gerard (Charles Chaplin), Claudia (Mary Poppins)

PROFESSIÓ: Indra (Rellotgera), Sandra (cheer leader),Victor (funambulista), Gerard (revisor de tren) Claudia (propietària d'una botiga de tes exòtics)

Llista de la Indra:

COLOR: Victor (vermell), Sandra (Blau), Gerard (Blanc), Claudia (Blau), Indra (verda)

SO: Victor (moto), Sandra (tren), Claudia (passes a poc a poc), Gerard (Fulls), Indra (pluja)

INSTRUMENT: Victor (guitarra elèctrica), Sandra (violoncel), Gerard (trumpeta), Claudia (Flauta travessera), Indra (piano)

ANIMAL: Victor (gall), Sandra (gos), Gerard (cavall), Claudia (gat salvatge), Indra (corb)

OLOR: Victor (pastís), Sandra (cireres), Gerard (tinta), Claudia (frescura), Indra (hivern)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista d'en Victor:

COLOR: Indra (negre), Gerard (groc), Claudia (fúcsia), Sandra (vermell), Victor (negre)

SO: Indra (tro), Gerard (so guitarra elèctrica), Claudia (bso Amelie), Sandra (flauta travessera), Victor (gall)

INSTRUMENT: Indra (flauta), Victor (violí), Gerard (Guitarra espanyola), Claudia (piano), Sandra (piano de cabaret)

ANIMAL: Indra (jaguar), Gerard (mono), Claudia (mono, tití), Victor (gat), Sandra (gata)

OLOR: Indra (maduixes i sindria), Gerard (llimona, gingebre), Claudia (granissat amb menta), Victor (xocolata negra), Sandra (pralinné)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista de la Sandra:

COLOR: Victor (groc), Indra (blau), Gerard (blanc), Claudia (rosa pastel), Sandra (vermell)

SO: Victor (organ), Indra (riures), Gerard (tecles ordinador), Claudia (aigua caient a l'aigua), Sandra (vent)

INSTRUMENT: Victor (maraques), Indra (Flauta), Gerard (Bateria), Claudia (xilòfon), Sandra (piano)

ANIMAL: Victor (guineu), Indra (llebre), Gerard (flamenc), Claudia (gavina), Sandra (gat)

OLOR: Victor (incens), Indra (gespa), Gerard (cafè), Claudia (canyella), Sandra (jassamí)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista de la Claudia:

COLOR: Sandra (vermell), Clauda (verd), Indra (blau), Victor (negre), Gerard (blau fosc)

SO: Sandra (música alta), Indra (fulles), Victor (paper arrugat), Gerard (màquines en una fàbrica), CLaudia (riure)

INSTRUMENT: Sandra (flauta travessera), Claudia (guitarra elèctrica) Indra (trombó), Victor (sac gemecs), Gerard (trompa)

ANIMAL: Sandra (tauró), Claudia (àguila), Indra (koala), Victor (xai), Gerard (vaca)

OLOR: Sandra (maquillatges i cremes facials), Claudia (Vainilla), Indra (Maduixa),

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Sempre ens quedarà la.... Indra

Taller de Stop Motion, refredats, exàmens, mandra... per sort sempre hi ha la Indra que mai no falla a la Classe. Això sí que son classes particulars. Aprofitarem per treballar en el seu conte, el que ha de tenir al final del taller...

La setmana passada a la Biblioteca no hi havia internet però vam fer exercisis basats en somnis. Cada alumne i jo mateix vam explicar un somni que recordessim. Després ells en van triar un, no el seu, i van haver de fer una història basada en aquell somni. Els resultats son els que podeu llegir sota aquest post.

Vivia en un barri dels afores tot format per casetes blanques amb teulada negra,totes amb el seu petit jardinet al davant,on hi havia un caminet de pedres que comunicava la porta de casa amb la que donava al carrer.Totes eren unifamiliars,per això el barri era tant tranquil i bonic.
Però la pau per a la meva família i la de les altres persones s`acabaria al cap de poc: una empresa constructora molt famosa i potent, especialitzada en cambres de bany havia comprat tots els terrenys que hi havia davant per davant de casa meva, havia pagat certs diners a les famílies perquè marxéssin de les seves cases, les quals tenia planejat aterrar, i edificaria una gran botiga de banys. Ens quedava encara un temps per acomiadar-nos dels veïns, de les casetes blanques,i,com no, també de la tranquilitat ja que tots sabiem que després d`aquesta n`hi hauria més.
Per aquelles dates un circ arribava a la ciutat.Amb pallassos, equilibristes, animals i molts personatges més. Jo i una amiga vam haver d`anar-hi, ja que ella es cuidava del seu germà petit i jo l`acompanyava.No m`agraden els circs i menys aquell, em feia mala espina. Un pallasso no parava de mirar-me amb mala cara i odi a la mirada. Vaig intentar defugir-lo, però els seus ulls em van quedar gravats a la memòria. Per això , quan vaig veure un home davant de casa ,amb els mateixos ulls freds , que es passajava per l`altra vorera, em vigilava quan entrava a casa i s`aturava a llegir el cartell de la nova botiga el vaig reconèixer clarament.
A l`arribar a casa em vaig començar a marejar, vaig recolzar l`esquena contra la porta i allà em vaig desmaiar.
No recordo res fins que em vaig despertar estirada al llit, amb un got d`aigua a la tauleta i amb una tovallola humida al front. No sé quan de temps vaig estar adormida o inconscient.Vaig anar cap al menjador, on vaig trobar la meva mare. Al preguntar-li quina hora i dia era, vaig adonar-me que ella estava adormida. Vaig sortir al carrer per prendre una mica l`aire. Què?
Com podia ser ? La botiga estava ja oberta i acabada ? Era impossible. Vaig decidir entrar-hi!
Estava distribuïda en petites habitacions, on hi havia un disseny de bany diferent a cada una. Vaig entrar en una a l`atzar, vaig donar una volta, i em va venir un gran espant quan vaig veure entrar el pallasso. El seu riure malèvol i els seus ulls de gel se`m van clavar com espines. Llavors vaig veure que duia un llarg ganivet a la mà . Es va apropar. El pànic em dominava i vaig retrocedir. No vaig ser a temps ni de cridar , perquè...............

Clàudia Isern

La fascinant vida d'en Javi

Javi Báderas de 33 anys, en fa 3 que es va separar, despres de pagar 800€ de la hipoteca, i les despeses del dúplex que compartia amb la seva dona li quedaven 400€ per llogar una habitació i viure-hi. Malgrat aquest mal tràngul, en Javi va seguir endevant, després de dormir al carrer, matar coloms per menjar, robar tetrabriks i escorxar rates per vestir-se va decidir anar-se'n a Eivissa, i com s'ho va fer? doncs ni idea, la qüestió es que hi va arribar, i un cop allà es va fer l'amo de "insecticidas chicho, matamos al bicho", allà hi va estar un parell d'anys fins que es va ajuntar amb la Carmela, una dona amb molta pela... Tres anys van ixer junts fins que a la Carmela se li va acabar la pela. En Javi tot feliç va muntar un negoci, ara es dedicava a la caça de vampirs, però veient aquell aspecte blanc com la llet de cabra en Javi s'ho va repensar i amb ells es va aliar. Ara era un vampir, però només a temps parcial. Al matí feia pizzes al "Ristoranti dil tio Francesco Sabattini" i per la nit xuclava colls. Però la rutina pizza-sang aviat se li va fer pesada així que va marxar al Nepal on fa un fred que fa mal. Allà va conèixer en nyokizindú, conegut més comunment com niko, però la familia li deia Nikoyo, i els amics Pepe, en conclusió va conèixer un aborigen que li va ensenyar les 1001 formes de sabiesa Nepalis, inclosa la numero 234, "ser sabi t'ajudarà a menjar gratis". Aixi doncs aprenent la filosofia, el matí següent va anar de excursió amb els "pequeñossaltamontes", allà els hi va dir sóc sabi, però no tinc diners, els deixebles van reaccionar i de menjar el van atipar. La sabiesa era bona, però la pinya colada encara més, així que dit i fet va marxar a Hawaii, bombai exactament on va agafar la borratxera mes gran de la seva vida,cal a dir que era la primera. En fi serafi que en Javi ja tenia els seus anyets, i volia tenir fillets va anar a un banc d'aquells on hi ha microorganismes reproductius humans, es a dir un banc de... set! set cabres li van tocar a mercat aquell any, el pobret Javi no ho va assimilar i d'un infart allà es va quedar.

La gran estratagèma

Schubert estaba meditant la situació, jo en canvi l'escoltava atentament tot i que era un problema que ens afectava als dos, jo no sabía exactament que fer per ajudar-lo. La conversa cada cop treia mes problemes, i jo confós no sabía com solucionar-los. Quan la conversa va arribar a un punt sense retorn , un home amb aspecte galant, que duia una jaqueta negra molt elegant, i que deixava veure una camisa color crema adornada amb un bonic coll estil victorià, de la qual en penjava un llarg collaret d'or amb una pedra blava preciosa incrustada en ell.

A poc a poc, l'home es va acostar a la taula, es va presentar i nosaltres també, tot i que no sabiem qui era exactamen presentiem que ens ajudaría. Frank Stewart Olson, quest era el seu nom, al principi no tenía gaire ha dir però al cap de una estona va formular una fascinant idea per solucionar el problema, jo em vaig sentir inútil en aquell moment, portava 3 anys fent de tresorer i no trobava una solució i va arribar aquest sòmines i solucionà el problema amb un instant. El vaig mirar amb cara de enemistat, ell es va treure un guant i amb un gest em va retar a un duel, que havia de fer jo ara? per sort una veu va trencar la cruel escena, una dona d'aspecte fràgil, amb una túnica negra i un vel blanc, estava cantant al racó de la sala. Tots ens vam parar a observar-la tenía un aspecte fantasmal, era pàlida, molt alta i amb unes llargues mànigues blanques. El seu cant era trist i apagat, la seva mirada tenue i creava una sensació de melancolia a l'estancia.

De sobte Frank, es dirigir cap a ella li va oferir la mà, i va començar a ballar amb ella, mentres la dona es movia com si no tingués ànima, el seu cos era com un maniquí, i Frank s'aprofitava d'això per satisfer els seus desitjos mes íntims. La estancia estaba bocabadada, com aquell home tenía la poca desència de fer allò en públic? tota la sala es quedà muda, però dintre la tranquilitat, tots divisaren un extrany ésser darrere la parella, un home gran de roba fosca i cabells grisos, que lentamen estaba escribint uns versos, donava la sensació que escribia tot el que allà pasava, els seus ulls i la seva ploma no se separaven del pergamí, la seva escriptura era lenta, i no semblava sentirse intimidat per la trentena de persones que l'estaven observant. El miseriós home es va aixecar, va veure una mica d'aigua i va seguir amb la seva escriptura. Com podía ser que un home cridés tant la atenció ? Aleshores m'en vaig adonar, no era una persona qualsevol, era el rei, el rei en persona, com podá ser que estigués allà ? que potser era el seu germà? que potser s'amagava d'algú? fos com fos era idèntic al rey i si estava allà gaire estona no en sortiria viu. Al cap de una estona es va començar a sentirbarull, la gent estava crispada, reboltada amb ganes de matar , la dona va tornar a cantar per calmar els ànims però no va sugir efecte, en Schubert i jo vàrem decidir marxar, la situació era insostenible si volien sortir indemnes d'allà aviem de abandonar la sala d'inmediat.

Al dirigir-nos a la porta ens vàrem trobar l'exercit imperial , ara era evident que l'home que hi havia a dintre era el rei, i que venien a buscar-lo o a matar-lo; però tant si era una cosa com una altre estàvem en mal lloc, així doncs vam fer el millor que podiem fer aliar-nos amb ells, oferint-els-hi la nostra ajuda i així també salvar els nostres caps. El capità es va dirigir a nosaltres amb cert to d' ironía i ens va ignorar. Va entrar al Bar, tot allò era surrealista i tot i que nosaltres vam intentar detenirlo no vàrem poguer en Frank que també era amb nosaltres va entrar i....MENTEIX! no vaig entrar al bar!
- Silenci, el testimoni està declarant!
-Són injúries i mentides no es un testimoni fiable! com fiar-se de algú que el dia dels fets anava ebri, creuen realment que el que diu es cert?
- Fagi silenci!, segons els testimonis vosté a més va aprofitar-se sexualment de una dona gran es cert?
- Però jo no...
- Portin-lo fora!
- podran fer-me fora però no em faran callar!
- ja n'hi ha prou executin-lo!.

Més tard aquell mateix dia la sang d'en Frank va recórrer cada una de les pedres de la plaça, l'innocent que ens va ajudar a matar el rei, era mort i nosaltres vius i innocents. El problema estava resolt, i jo havia recuperat l'honor que aquell sòmines m'havia pres.

VICTOR GUERRERO JAEN

Advertit pels antics

Eren les 5 de la tarda al bar francès Portrait. En Peter parlava amb el seu millor accionista a la vora de la finestra. El cel estava emboirat per la contaminació, i a la llunyania hi havia una fàbrica siderúrgica fumejant.
En Peter era un empresari molt important que tenia unes quantes fàbriques tèxtils importants, i era una molt bona persona, cosa estranya en la societat de l’època. I l’accionista li havia comprat un 47% de les accions, i ara volia el 50%. Però en Peter no sabia si donar-li o no. De cop, de reüll va veure un estrany que s’estava mirant en Johnson, l’accionista, i es va posar nerviós, ara anava mirant al seu company, ara la barra del bar.
En Johnson se’n va adonar i va mirar cap a la barra. Allà hi havia un senyor molt elegant, els cabells curts, un bigoti prim i un nas una mica allargat. Duia una túnica negre, i per sota una camisa blanca. En una mà hi duia un guant posat, i agafava l’altre guant amb la mateixa mà, en l’altre hi tenia un anell, i al coll li penjava un collar, on tot dos hi havia un emblema. (En Peter ja havia vist en alguna part aquest emblema, però no se’n recordava on.) El senyor estava mirant en Johnson fixament i no apartava la mirada, i de cop es va aixecar i es va acostar a la taula on seien els dos.
- Bona tarda senyors. – va dir secament, però continuava mirant en Johnson fixament.
Va aixecar la mà on tenia el guant, i quan el volia fuetejar a la cara d’en Johnson es va sentir un cant trist. Tots tres es van girar. El qui cantava era una dona vella amb un mocador blanc al cap, i un vestit negre. Cantava una cançó estranya, no s‘entenia el què deia, però era hipnotitzant.
El senyor extravagant havia desaparegut.
En Peter estava suant, i s’havia tret el barret, i el senyor Johnson no sabia ben bé què passava. Es van mirar un moment i després van tornar a mirar la vella, ja no hi era.
Ja no hi havia gaire ningú al bar, i tot estava en silenci, ni la més petit mosca es movia (i mira que era temps d’insectes). De cop el silenci va ser trencat per una ploma que anava gargotejant.
Els dos senyors es van girar, un home que no havien vista abans estava assegut en un racó escrivint en un llibre. Anava vestit de negre, fins hi tot el barret era negre. Al dit hi havia un anell, amb el mateix emblema que tenia abans el senyor elegant.
- No és el mateix anell que portava abans aquell senyor? – va preguntar en Johnson.
- No, només és el mateix emblema. – Va dir en Peter.
Tots dos estaven xiuxiuejant.
- Tornant a l’ho d’abans, em vols vendre aquestes accions o no?
El soroll de la ploma gargotejant es va aturar, els dos homes van girar el cap, el senyor estava mirant en Johnson com el cavaller abans. La ploma estava dipositada a la mà dreta com un dard, la punta mirant cap en Johnson. L’escriptor la va tirar, en Johnson es va tancar els ulls. De cop es va sentir el galopar de cavalls a la llunyania. En Johnson va obrir els ulls, la ploma ja no hi era, i el que l’havia tirat tampoc. Va mirar a en Peter, ell l’estava mirant molt seriosament, havia entès el missatge.
Al bar ja no hi havia ningú, a part del propietari, que va sortir a rebre els cavallers que anaven venint.
- Va afanyis, no tinc tot el temps del món, i vostè tampoc. – va dir en Johnson intentant de controlar la seva veu, volia marxar l’ho més aviat possible d’aquell lloc.
Els cavalls s’anaven acostant.
- No, no li donaré, i vull totes les meves altres accions un altre cop, i quan dic totes, vull dir totes.
En Johnson es va posar blanc com el paper.
- QU...QUÈ VOL DIR AIXÒ!
- Doncs simplement que no les hi donaré, i que vull les altres. No sé què té planejat, però ells m’han avisat.
En Johnson va fer cara de no entendre res.
- Els que han desaparegut així com així. Sap l’emblema que duien els dos senyors? Doncs ja l’havia vist una vegada, i els que la duien aquella vegada em van ajudar però feia molt de temps, que ja no me’n recordava. I per això he suposat que em volien tornar a ajudar, però no els he reconegut fins que l’escriptor t’ha llançat la ploma.
Els cavalls es van aturar, i es van sentir les veus del propietari i d’algun home.
En Johnson estava furiós. Es va treure un petit revòlver de la butxaca del jersei.
- Doncs sí, aquells fastigosos jo què sé què tenien un bon motiu per protegir-vos. En principi ho volia evitar això, però ja veig que serà impossible – Va dir apuntant en Peter amb el revòlver -. Donem totes les accions, te les compro totes, així em podré fer amb la teva empresa. Aquest era i és el meu pla. Te les volia comprar de mica en mica, però suposo que si et deixo marxar ara, no me les vendràs. Oi que no senyor Peter? – va dir emfatitzant les últimes paraules.
- Jo de vostè no ho faria. – va dir una veu darrera d’ell.
En Johnson es va girar. A l’entrada hi havia un general amb la seva escopeta a la mà, al seu costat hi havia el propietari horroritzat.
- Té sort que hàgim sentit aquest últim tros senyor Peter. L’al·ludit va fer que si amb el cap, estava una mica marejat.
En Johnson va deixar caure l’arma, un soldat va sortir de darrere el general i va agafar en Johnson i el va portar a fora, en Peter els va seguir. A fora hi havia tota una comitiva de soldats, tots muntats a cavall.


Fi

Indra Hein

Notícies que son ficció / ficció que és notícia

Diuen que la realitat supera la ficció però sempre és necessàri la combinació de les dues per crear relats. A la classe d'avui hem basat les històries en notícies o reportatges apareguts a El Periódico del 25 d'octubre de 2009. Els alumnes han triat les que més els hi cridaven l'atenció (sobre tot el titular). Després han llegit la notícia i han fet una història on aquella informació esdevenia el final de la històira que explicaven. Els més ràpids com el Victor han fet l'exercici dos cops. La segona vegada la notícia era el punt de partida de la història. Les notícies? La llei antitabac que aviat no tindrà excepcions en cap local, uns guèisers a Kamtxatka, un reportatge sobre les fonts de Llobregat a Castellar de n'Hug i el fet que molts joves tornen a viure a casa als pares perquè no es poden pagar els lloguers.