una novel·la de laia pérez publicada el 2008
El germà gran està a la seva habitació, està fent els deures de mates, no se'n surt i, com de costum, es posa a mossegar la punta del llapis, se'l queda mirant estranyat, li comença a fer mal el coll, després el pit, la panxa, el cor comença a bategar-li més fluix li falta aire i cau a terra, abans de morir veu la seva germana que riu al seu costat. L'última paraula que diu: "Malparida" a la seva germana que agafa el llapis i torna a la seva habitació. I el noi mor pensant que la seva germana l'ha enverinat.
2009
un guió d'Indra Heinbasat en una novel·la de Laia Pérez.
Interior-Vespre-Habitació del noi
Un noi està escrivint en una llibreta amb un llapis. Mossega la punta del llàpis. S'el mira estranyat. Li comença a fer mal tot el cos i cau. Veu la seva germana petita rient.
-Noi-
- Malparida!
La nena agafa el llàpis i s¡en va. El noi mor.
dimecres, 12 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
Sinopsi: Un grup de persones esperen el metro, no es coneixen entre ells. De sobte una mort accidental, es l'inici de una sèrie de morts. A mida que pasa el temps es descobreix que no tot era el que semblava.
Escaleta:
1- Un grup de persones desconegudes entre ells esta en unma estació de metro.
2- Una de les persones se sobte cau morta al terra.
3- Un dels personatjes reacciona amb por davant la primera mort i ella mor també.
4- Les dos morts provoquen una histèria col·lectiva, decideixen doncs fugir de l'estació, al adonar-se que no hi ha sortida es dispersen en 4 grups.
5- Mentre un dels grups busca una possible sortida succeïx una altre mort.
6- Al reunir-se de nou hi explicar la situació surten com a sospitosos els 2 nois emos.
7- Persegueixen els culpables, aquest es defensen dient un altre possible sospitos, el doctor i l'home amb síndrome de turette.
8- Van a buscar els altres sospitoso, els quals han desaparescut, i comença per tant la seva busca i captura.
9- Una altre mort fa que es reunexin de nou, i comencin discusions i noves hipotesis.
10- Apareixen el doctor i l'home amb sindrome de turette, el gay desaparescut i la policia, i s'esclareix tot el misteri.
<< Victor >>
divendres, 7 de novembre del 2008
L'escaleta el cas del noi...
1.- Un dia la Mireia s'entevanca anant per la vorera i cau sobre un noi que es diu Joe
2.- L'endemà arriba un noi nou a la classe, en joe.
3.- Es fan amics, s'enemoren i tot aquest rotllo.
4.- Ell li explica que a ell i als seus germans els encanta la música.
5.- La Mireia li proposa que grabin algunes cançons i que portin la maqueta a una discogràfica.
6.- Li fan cas i ben aviat es converteixen en un grup famós.
7.- La Mireia creu que s'han oblidat d'ella, un dia rep una trucada dels nois per si vol anar a rodar una peli amb ells a LA.
8.- Estan tan enamorats que la Mireia decideix quedar-se amb ells i ser actriu.
9.- La seva familia no li deixa anar i que deixi els estudis, volen que seigui periodista.
10.- Amb el suport dels seus dos millors amics aconsegueix anar-se'n a viure a LA amb en Jan i la Marta, els seus dos millors amics, i ser actriu.
Sóc la Laia
2.- L'endemà arriba un noi nou a la classe, en joe.
3.- Es fan amics, s'enemoren i tot aquest rotllo.
4.- Ell li explica que a ell i als seus germans els encanta la música.
5.- La Mireia li proposa que grabin algunes cançons i que portin la maqueta a una discogràfica.
6.- Li fan cas i ben aviat es converteixen en un grup famós.
7.- La Mireia creu que s'han oblidat d'ella, un dia rep una trucada dels nois per si vol anar a rodar una peli amb ells a LA.
8.- Estan tan enamorats que la Mireia decideix quedar-se amb ells i ser actriu.
9.- La seva familia no li deixa anar i que deixi els estudis, volen que seigui periodista.
10.- Amb el suport dels seus dos millors amics aconsegueix anar-se'n a viure a LA amb en Jan i la Marta, els seus dos millors amics, i ser actriu.
Sóc la Laia
dijous, 6 de novembre del 2008
Hola
Gerard;
Com has pogut veure, aquests dies no he pogut assitir a les classes. De fet no és culpa meva ni molt menys culpa dels altres. És qüestió d'un tema personal el qual ja t'explicaré quan tingui un cert temps, ja que no vull inventar-me cap història rara xD
Em podries donar el teu e-mail plis??? Et vull enviar l'escaleta i una part de la història que ja tinc feta, i m'agradaria que en donguessis la teva opinió.
Parlem.
Muààà
Com has pogut veure, aquests dies no he pogut assitir a les classes. De fet no és culpa meva ni molt menys culpa dels altres. És qüestió d'un tema personal el qual ja t'explicaré quan tingui un cert temps, ja que no vull inventar-me cap història rara xD
Em podries donar el teu e-mail plis??? Et vull enviar l'escaleta i una part de la història que ja tinc feta, i m'agradaria que en donguessis la teva opinió.
Parlem.
Muààà
ATENCIÓ ALS COMENTARIS!
Hola a tots,
Aneu revisant els comentaris que us deixo als vostres posts perquè allà hi ha les tasques a fer per serguir evolucionant les històries.
Gerard.
Aneu revisant els comentaris que us deixo als vostres posts perquè allà hi ha les tasques a fer per serguir evolucionant les històries.
Gerard.
dimecres, 5 de novembre del 2008
El cas del noi extrany
Doncs aqui estic escoltant musica
Els protagonistes són en Joe jonas i la Mireia, alies zoki.
La Mireia és una noia de disset anys, que estudia 2n de batxillerat, fa 1'75m, el que més li agrada és mirar dibuixos manga i llegir. És simpàtica, tímida, té els cabells llargs amb serrell i de color negre, els ulls blaus. Els seus grups de música preferits són simple plan, LODV i Queen. És una noia estudiosa, els seus pares colen que estudiï periodisme, ella no ho veu gaire clar.Els seus dos millors amicssón en Jan i la Marta. Els dos personatges de manga preferits de la Mireia són en roronoa ZOro de one piece i en loKI de loki el tedectiu misteriós. Color taronja
En Joe ja el veieu a la foto.
És un noi graciós, amable i sociable, el que més li agrada és compondre música i tocar la guitarra elèctrica o el baix, té tres germans més, en Kevin, en Nick i en Frankie. No li agraden gens les noies odioses tipo Sharpay Evans, HSM. Les series que més odia són els "culebrons", però és aficionat a HSM, la seva assignatura preferida les mates. Color posem-li el groc.
Els protagonistes són en Joe jonas i la Mireia, alies zoki.
La Mireia és una noia de disset anys, que estudia 2n de batxillerat, fa 1'75m, el que més li agrada és mirar dibuixos manga i llegir. És simpàtica, tímida, té els cabells llargs amb serrell i de color negre, els ulls blaus. Els seus grups de música preferits són simple plan, LODV i Queen. És una noia estudiosa, els seus pares colen que estudiï periodisme, ella no ho veu gaire clar.Els seus dos millors amicssón en Jan i la Marta. Els dos personatges de manga preferits de la Mireia són en roronoa ZOro de one piece i en loKI de loki el tedectiu misteriós. Color taronja
En Joe ja el veieu a la foto.
És un noi graciós, amable i sociable, el que més li agrada és compondre música i tocar la guitarra elèctrica o el baix, té tres germans més, en Kevin, en Nick i en Frankie. No li agraden gens les noies odioses tipo Sharpay Evans, HSM. Les series que més odia són els "culebrons", però és aficionat a HSM, la seva assignatura preferida les mates. Color posem-li el groc.
Dogville de Lars Von Trier
La pel·lícula Dogville de Lars Von Trier és un bon exemple de com utilitzar els decorats(o en aquest cas els no decorats) com a recurs narratiu i dramàtic.
Magnolia de Paul Thomas Anderson
Pròleg de la pel·lícula Magnolia de Paul Thomas Anderson, utilitzat al taller per veure com la casualitat, tot i que en principi no és un recurs narratiu massa efectiu, també pot ser interessant per a crear històries.
How They Get There de Spike Jonze
curtmetratge de Spike Jonze que hem utilitzat en diversos exercicis sobre la narrativa, per veure on es situa una història i com explicar-la amb tots els detalls.
Paris, je t'aime - La Madeleine de Vicenzo Natalli
Curtmetratge inclòs a la pel·lícula París, je t'aime que hem utilitzat al taller per veure l'estètica còmic al cinema i simbolismes com el vermell de la sang, els esterotips del terror (música, il·luminació, plànols) i els simbolismes dels personatges dolents (vesteixen de negre i s'oculten) també ens ha servit per veure la il·luminació, en aquest cas fosca i tètrica ideal per a una història de vampirs.
París, je t'aime - Faubourg Saint-Denis de Tom Tykwer
Aquest curtmetratge inclòs dins la pel·lícula Paris, Je t'aime, és un dels exemples utilitzats al taller sobre el muntatge cinematogràfic.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Doncs ara us explicaré ja que us veig amb la incògnita el perque d'haver faltat dos dies, i avui haver arribat tard, tranquils toooot té una explicació!
El dijous anava jo tant tranquil pel carrer, amb ganes d'anar al taller de narrativa! quan de sobte enmig del carrer apareix una furgoneta fosca, amb vidres tintats. Al veure-la ja em vaig imaginar que seria per mi! i no m'etivocava pas eren els meus guardespatlles i el meu mànager que estaven buscant-me per anar a rodar una de les escenes d'una gran superproducció, jo els hi vaig intentar dir que estava ocupat que tenia classe de narrativa, pero em van agafar i van dur-me fins el decorat on es rodava la pel·lícula, vam repetir l'escena 10 cops i esclar un cop vaig acabar ja eren quarts de deu i el taller de narrativa havia acabat. La furgoneta em va deixar a casa i la pel·lícula s'estrena cap alla el 2012... si la voleu veure reserveu ja butaques!!.
El dimarts, en cambi va pasar una cosa absolutament subreal, estava fent una migdiada abans d'anar al taller de narrativa, quan de sobte sento un soroll molt fort fora al carrer, m'aixeco tot espantat i baixo corrents fora el carrer.En donar la volta a la cantonada veig un forat inmens on no hi entrava la llum del sol, i d'alla provenia el soroll. Per allò de la curiositat, vaig entrar i un cop era a dins el soroll va desapareixer, vaig seguir caminant i de sobte vaig apareixer en un mon molt extrany, semblava charlie i la fabrica de chocolate, pero sense charlie, vaig començar a menjar chocolata, i meeeeees i meeeeeees! fins que un forat inmens em va xuclar i em va tornar a casa, al menjar tanta xocolata vaig agafar una indigestió i vaig anar al metge. Al acabar de tot vaig mirar el rellotge i plaaaaaaam! ja eren les 23: 16!! era impossible que algu del taller de narrativa encara fos alla la classe s'havia acabat! aixi que no hi vaig poguer anar.
avui, dimarts dia 05 de novembre, estava jo a la porta del centre comunitari, a les 18 : 45 a punt per entrar al taller de narrativa, quan un home vestit amb un mallot vermell em pregunta on esta el carrer verdaguer, jo li indico i un cop s'ha allunyat 10 m, es para de sobte i em diu, em podries acompanyar, es que no soc d'aqui i he de portar un encàrrec, si no el porto la meva vida esta en perill, clar d'avant aquella situació, l'he acompaanyat fins el carrer verdaguer, quan e vsit que eren les 19: 18, he pensat aiiiiiii! que arribo taaaaaaard, moooooolt taaaaaaaaaard!! i e trucat l'helicopter privat perquè em vingues a buscar, pero estava a barcelona en aquell moment i la limusina estava ocupada també, l'estaven reparant, aixi que no m'ha quedat una altre opció que trucar al xófer que vingues amb el porche, pero ni això! el porsche l'estaven encerant i trigaria 45 min en arribar, aixi que l'uica opcio era anar caminant, pero a mig camí, m'e trobat un grup de fans que volien autògrafs i m'he tingut que parar a firmar-ne. Per fi he arribat a les 19 : 52 i... el demés ja ho sabeu!!! Doncs que he fet el color griiiiiiiiiiiiiis!! i aviam jo he apuntat aixo!
"es un home que mai expresa els seus sentiments ni reflexa cap expresio en el seu rostre. Davant causes impactants o decisives de vida o mort pren decisions fermes i imparcials., tot i aixi es una persona molt quotidiana, res anormal, tant quotidiana que mai fa res, sempre el m,ateix, no varia mai els seu ritual diari, es ven be com una persona gran, de fet ja ho es te 87 anys."
paraules: neutral, fred, normal, aburrit, vell
Doncs per fi poso la història ja que us veig impacients! No se si ho heu deduït però sóc en Victor!!
Sinopsi:
En una estació de bus, varies persones esperen el seu autocar. Però el que no saben es que una sèrie de morts els cambiaran completament el dia i qui sap potser fins hi tot les seves vides.
Jajaja! ara que ho veig he sigut mes breu que la laia!! però crec que amb aixo n'hi a prou per enganxar el públic, no?¿
dissabte, 1 de novembre del 2008
Indra Hein
Sinopsis:
Dos nois, en Dan i en Finn, es troben primer a Vic, després a les Rambles, i després a blanes. A Blanes lloguen un barco i dos equips de sumarinisme. Després en un baixell enfonsat, hi troben un bagúl, però no el poden obrir. Un any i mig més tard aparèix una noia, i després n'apareix una altre, i les ues noies canviaran totalment les vides dels dos nois.
Escaleta:
1- Dos nois es troben a Vic, a les Rambles i després a Blanes. Allà troben un bagúl, però no el poden obrir.
2- Al cap d'un any i mig, en Dan, presenta una noia en en Finn, l'Estela. En Finn s'enamora de l'Estela, i en Dan s'enfada amb ell.
3- Un dia l'Estela va a casa d'en Finn, però ella només remena la seva casa i no li para gens d'atenció. En Finn comença de sospitar d'ella.
4- Al cap de poc temps, en Finn té una amiga, la Yanna. L'Estela i la Yanna es cauen fatal.
5- Un dia la Yanna li explica en en Finn, que l'Estela està amb ells només per què vol el bagúl, res més. També li diu que ella i l'Estela són magues, l'Estela és una maga fosca, i ella és una maga clara. Que l'Estela els havia manipulat per trobar-se aquell dia al sucre de Vic, perquè necessitava dues persones ben oposades que trobessin el bagúl, per què només dues persones ben oposades el podien trobar.
6- La Yanna li dona en en Finn una carta d'on pot ser la clau per el bagúl, i al pròxim dia en Finn i en Dan (que no creu que l'Estela sigui dolenta) s'en van a buscar-lo.
7- Un mes més tard, en Finn i en Dan tornen amb la clau. Intenten obrir el bagúl, i poden. Però a dintre només hi ha fulls de paper en blanc. L'Estela s'enfada molt, i desaparèix en un obrir i tencar d'ulls.
8- Un Nadal, en Dan va a casa d'en Finn i troben el bagúl mig olbidat. Quan agafen un paper, hi ha un flaix, i després el paper ja no hi és, només hi ha un braçalet en forma de serp d'or.
9- La Yanna arriba dos dies més tard, i quan el veu, l'agafa i desaparèix. Al cap d'una estona torna a aparèixer, i diu que l'ha portat en un lloc on els mags foscos no hi poden arribar.
10- Fi!
El color verd:
Una noia de 17 anys, viu en un bosc, en una casa sense electricitat, i sense aigua calenta, vesteix robes molt usades i estripades, i no li cauen gens bé les seyores riques. Està esperant el seu estimat, que abans de marxar la va deixar prenyada. Sap perfectament, per una carta, que el seu estimat va morir, però ella continua creient que està viu, i l'està esparant, per què li va promentre que l'estaria esperant fins a la seva mort.
Verd: Naturalesa, esperança, joventud, fertilitat, tranquilitat, enveja, pobresa, decadència, llibertat.
La nena que no lamenta la mort del seu germà:
Eren les 12 de la nit, jo estava desperta, volia el meu llapis preferit que el meu germà em va robar. Em vaig pensar un pla. Quan eren la 1 de la matinada, amb un líquid en una mini ampolla a la meva mà, vaig entrar a l’habitació del meu germà sense fer soroll. De seguida vaig localitzar el meu llapis, estava a sobre de l’escriptori. El vaig agafar, i a la punta hi vaig tirar unes quantes gotes d’aquell líquid inodor i transparent. Vaig sortir de l’habitació del meu germà i me’n vaig anar al meu.
Al pròxim dia em vaig llevar a les 11 del migdia, perquè sabia que els meus pares no hi serien, i estava molt cansada. Lo primer que vaig fer, va ser anar a l’habitació del meu germà, avia’m si el meu pla havia funcionat. El vaig veure estirat a terra, els seus ulls estaven ben oberts, i tot ell estava molt rígid i molt pàl•lid. De la seva boca hi queia el meu llapis preferit, m’hi vaig acostar, i li vaig agafar el llapis. Abans que sortís de l’habitació, li vaig dir d’esquena a ell:
- Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
I vaig sortir de l’habitació.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- Interior. Habitació nena. Nit
La nena està asseguda al seu escriptori, té varies coses a la taula, entre elles un llapis, un full, una petita ampolla i un rellotge que marca les 00:00 de la nit. La nena va escrivint en el full, i veiem que en el rellotge és la 1:00, en aquest moment la nena s’aixeca.
- Interior. Habitació germà. Nit
La nena entra lentament a l’habitació i agafa el llapis, introdueix la punta dins el potet i marxa.
- Interior. Habitació germà. Dia
La nena observa el cadàver del seu germà. El cadàver reposa al terra, pàl•lid, i amb el llapis dins la boca. La nena agafa el llapis i marxa després de dir una frase.
Nena:
Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- Habitació de la nena de nit: és bastant gran, les parets són pintades de negre, i els prestatges de colors apagats. Només hi ha una finestra, no gaire gran. L’habitació està mig a les fosques, només hi entra, una mica, la llum de la lluna. La llum il•lumina la cara de la nena (una cara cadavèrica, pàl•lida, i sense expressió). Al seu escriptori hi ha un full, una ampolla, un rellotge, un llapis, i algunes coses més. El seu llit, és petitó.
- Nena: És una nena prima, de cabells foscos, porta un pijama també negre i sembla tenir uns 7 anys. La seva cara no expressa sentiments, i els seus ulls blau cel, són com el gel. Sempre basteix vestits negres.
- Habitació del germà de nit: És una habitació petitona i còmode, hi ha bastants color alegres, i una finestra molt gran, i tota l’habitació està banyada per la llum de la lluna. El llit, és bastant gran i molt tou. A l’escriptori hi ha uns quans llibres de matemàtiques, un llapis negre, que no concorda amb tota la resta de l’habitació, una calculadora, un llum i algunes quantes coses més.
- Germà: Té cabells negres, els ulls marró clar, no és gaire gras però tampoc gaire prim, és bastant alt, sempre va amb texans i camises amples. Sembla tenir uns 15 anys.
- El germà mort: Té els ulls molt oberts, la cara molt pàl•lida, tot ell molt rígid, la boca està mig oberta, i li surt el llapis negre de la seva germana. I avui, per casualitat, anava tot vestit de negre.
- L’habitació del noi de dia: L’habitació està freda, i tots els colors que hi ha semblen com si estiguessin apagats, i l’habitació sembla fins hi tot una mica fosca i freda: sense vida.
- El to de la nena quan parla: Té una veu inexpressiva, molt freda, i la seva mirada també ho és.
- En tota l’obra no hi ha música, només so.
- És amb color.
Dos nois, en Dan i en Finn, es troben primer a Vic, després a les Rambles, i després a blanes. A Blanes lloguen un barco i dos equips de sumarinisme. Després en un baixell enfonsat, hi troben un bagúl, però no el poden obrir. Un any i mig més tard aparèix una noia, i després n'apareix una altre, i les ues noies canviaran totalment les vides dels dos nois.
Escaleta:
1- Dos nois es troben a Vic, a les Rambles i després a Blanes. Allà troben un bagúl, però no el poden obrir.
2- Al cap d'un any i mig, en Dan, presenta una noia en en Finn, l'Estela. En Finn s'enamora de l'Estela, i en Dan s'enfada amb ell.
3- Un dia l'Estela va a casa d'en Finn, però ella només remena la seva casa i no li para gens d'atenció. En Finn comença de sospitar d'ella.
4- Al cap de poc temps, en Finn té una amiga, la Yanna. L'Estela i la Yanna es cauen fatal.
5- Un dia la Yanna li explica en en Finn, que l'Estela està amb ells només per què vol el bagúl, res més. També li diu que ella i l'Estela són magues, l'Estela és una maga fosca, i ella és una maga clara. Que l'Estela els havia manipulat per trobar-se aquell dia al sucre de Vic, perquè necessitava dues persones ben oposades que trobessin el bagúl, per què només dues persones ben oposades el podien trobar.
6- La Yanna li dona en en Finn una carta d'on pot ser la clau per el bagúl, i al pròxim dia en Finn i en Dan (que no creu que l'Estela sigui dolenta) s'en van a buscar-lo.
7- Un mes més tard, en Finn i en Dan tornen amb la clau. Intenten obrir el bagúl, i poden. Però a dintre només hi ha fulls de paper en blanc. L'Estela s'enfada molt, i desaparèix en un obrir i tencar d'ulls.
8- Un Nadal, en Dan va a casa d'en Finn i troben el bagúl mig olbidat. Quan agafen un paper, hi ha un flaix, i després el paper ja no hi és, només hi ha un braçalet en forma de serp d'or.
9- La Yanna arriba dos dies més tard, i quan el veu, l'agafa i desaparèix. Al cap d'una estona torna a aparèixer, i diu que l'ha portat en un lloc on els mags foscos no hi poden arribar.
10- Fi!
El color verd:
Una noia de 17 anys, viu en un bosc, en una casa sense electricitat, i sense aigua calenta, vesteix robes molt usades i estripades, i no li cauen gens bé les seyores riques. Està esperant el seu estimat, que abans de marxar la va deixar prenyada. Sap perfectament, per una carta, que el seu estimat va morir, però ella continua creient que està viu, i l'està esparant, per què li va promentre que l'estaria esperant fins a la seva mort.
Verd: Naturalesa, esperança, joventud, fertilitat, tranquilitat, enveja, pobresa, decadència, llibertat.
La nena que no lamenta la mort del seu germà:
Eren les 12 de la nit, jo estava desperta, volia el meu llapis preferit que el meu germà em va robar. Em vaig pensar un pla. Quan eren la 1 de la matinada, amb un líquid en una mini ampolla a la meva mà, vaig entrar a l’habitació del meu germà sense fer soroll. De seguida vaig localitzar el meu llapis, estava a sobre de l’escriptori. El vaig agafar, i a la punta hi vaig tirar unes quantes gotes d’aquell líquid inodor i transparent. Vaig sortir de l’habitació del meu germà i me’n vaig anar al meu.
Al pròxim dia em vaig llevar a les 11 del migdia, perquè sabia que els meus pares no hi serien, i estava molt cansada. Lo primer que vaig fer, va ser anar a l’habitació del meu germà, avia’m si el meu pla havia funcionat. El vaig veure estirat a terra, els seus ulls estaven ben oberts, i tot ell estava molt rígid i molt pàl•lid. De la seva boca hi queia el meu llapis preferit, m’hi vaig acostar, i li vaig agafar el llapis. Abans que sortís de l’habitació, li vaig dir d’esquena a ell:
- Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
I vaig sortir de l’habitació.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- Interior. Habitació nena. Nit
La nena està asseguda al seu escriptori, té varies coses a la taula, entre elles un llapis, un full, una petita ampolla i un rellotge que marca les 00:00 de la nit. La nena va escrivint en el full, i veiem que en el rellotge és la 1:00, en aquest moment la nena s’aixeca.
- Interior. Habitació germà. Nit
La nena entra lentament a l’habitació i agafa el llapis, introdueix la punta dins el potet i marxa.
- Interior. Habitació germà. Dia
La nena observa el cadàver del seu germà. El cadàver reposa al terra, pàl•lid, i amb el llapis dins la boca. La nena agafa el llapis i marxa després de dir una frase.
Nena:
Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- Habitació de la nena de nit: és bastant gran, les parets són pintades de negre, i els prestatges de colors apagats. Només hi ha una finestra, no gaire gran. L’habitació està mig a les fosques, només hi entra, una mica, la llum de la lluna. La llum il•lumina la cara de la nena (una cara cadavèrica, pàl•lida, i sense expressió). Al seu escriptori hi ha un full, una ampolla, un rellotge, un llapis, i algunes coses més. El seu llit, és petitó.
- Nena: És una nena prima, de cabells foscos, porta un pijama també negre i sembla tenir uns 7 anys. La seva cara no expressa sentiments, i els seus ulls blau cel, són com el gel. Sempre basteix vestits negres.
- Habitació del germà de nit: És una habitació petitona i còmode, hi ha bastants color alegres, i una finestra molt gran, i tota l’habitació està banyada per la llum de la lluna. El llit, és bastant gran i molt tou. A l’escriptori hi ha uns quans llibres de matemàtiques, un llapis negre, que no concorda amb tota la resta de l’habitació, una calculadora, un llum i algunes quantes coses més.
- Germà: Té cabells negres, els ulls marró clar, no és gaire gras però tampoc gaire prim, és bastant alt, sempre va amb texans i camises amples. Sembla tenir uns 15 anys.
- El germà mort: Té els ulls molt oberts, la cara molt pàl•lida, tot ell molt rígid, la boca està mig oberta, i li surt el llapis negre de la seva germana. I avui, per casualitat, anava tot vestit de negre.
- L’habitació del noi de dia: L’habitació està freda, i tots els colors que hi ha semblen com si estiguessin apagats, i l’habitació sembla fins hi tot una mica fosca i freda: sense vida.
- El to de la nena quan parla: Té una veu inexpressiva, molt freda, i la seva mirada també ho és.
- En tota l’obra no hi ha música, només so.
- És amb color.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
