Indra Hein

Sinopsis:
Dos nois, en Dan i en Finn, es troben primer a Vic, després a les Rambles, i després a blanes. A Blanes lloguen un barco i dos equips de sumarinisme. Després en un baixell enfonsat, hi troben un bagúl, però no el poden obrir. Un any i mig més tard aparèix una noia, i després n'apareix una altre, i les ues noies canviaran totalment les vides dels dos nois.

Escaleta:
1- Dos nois es troben a Vic, a les Rambles i després a Blanes. Allà troben un bagúl, però no el poden obrir.
2- Al cap d'un any i mig, en Dan, presenta una noia en en Finn, l'Estela. En Finn s'enamora de l'Estela, i en Dan s'enfada amb ell.
3- Un dia l'Estela va a casa d'en Finn, però ella només remena la seva casa i no li para gens d'atenció. En Finn comença de sospitar d'ella.
4- Al cap de poc temps, en Finn té una amiga, la Yanna. L'Estela i la Yanna es cauen fatal.
5- Un dia la Yanna li explica en en Finn, que l'Estela està amb ells només per què vol el bagúl, res més. També li diu que ella i l'Estela són magues, l'Estela és una maga fosca, i ella és una maga clara. Que l'Estela els havia manipulat per trobar-se aquell dia al sucre de Vic, perquè necessitava dues persones ben oposades que trobessin el bagúl, per què només dues persones ben oposades el podien trobar.
6- La Yanna li dona en en Finn una carta d'on pot ser la clau per el bagúl, i al pròxim dia en Finn i en Dan (que no creu que l'Estela sigui dolenta) s'en van a buscar-lo.
7- Un mes més tard, en Finn i en Dan tornen amb la clau. Intenten obrir el bagúl, i poden. Però a dintre només hi ha fulls de paper en blanc. L'Estela s'enfada molt, i desaparèix en un obrir i tencar d'ulls.
8- Un Nadal, en Dan va a casa d'en Finn i troben el bagúl mig olbidat. Quan agafen un paper, hi ha un flaix, i després el paper ja no hi és, només hi ha un braçalet en forma de serp d'or.
9- La Yanna arriba dos dies més tard, i quan el veu, l'agafa i desaparèix. Al cap d'una estona torna a aparèixer, i diu que l'ha portat en un lloc on els mags foscos no hi poden arribar.
10- Fi!

El color verd:
Una noia de 17 anys, viu en un bosc, en una casa sense electricitat, i sense aigua calenta, vesteix robes molt usades i estripades, i no li cauen gens bé les seyores riques. Està esperant el seu estimat, que abans de marxar la va deixar prenyada. Sap perfectament, per una carta, que el seu estimat va morir, però ella continua creient que està viu, i l'està esparant, per què li va promentre que l'estaria esperant fins a la seva mort.
Verd: Naturalesa, esperança, joventud, fertilitat, tranquilitat, enveja, pobresa, decadència, llibertat.

La nena que no lamenta la mort del seu germà:
Eren les 12 de la nit, jo estava desperta, volia el meu llapis preferit que el meu germà em va robar. Em vaig pensar un pla. Quan eren la 1 de la matinada, amb un líquid en una mini ampolla a la meva mà, vaig entrar a l’habitació del meu germà sense fer soroll. De seguida vaig localitzar el meu llapis, estava a sobre de l’escriptori. El vaig agafar, i a la punta hi vaig tirar unes quantes gotes d’aquell líquid inodor i transparent. Vaig sortir de l’habitació del meu germà i me’n vaig anar al meu.
Al pròxim dia em vaig llevar a les 11 del migdia, perquè sabia que els meus pares no hi serien, i estava molt cansada. Lo primer que vaig fer, va ser anar a l’habitació del meu germà, avia’m si el meu pla havia funcionat. El vaig veure estirat a terra, els seus ulls estaven ben oberts, i tot ell estava molt rígid i molt pàl•lid. De la seva boca hi queia el meu llapis preferit, m’hi vaig acostar, i li vaig agafar el llapis. Abans que sortís de l’habitació, li vaig dir d’esquena a ell:
- Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
I vaig sortir de l’habitació.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

- Interior. Habitació nena. Nit

La nena està asseguda al seu escriptori, té varies coses a la taula, entre elles un llapis, un full, una petita ampolla i un rellotge que marca les 00:00 de la nit. La nena va escrivint en el full, i veiem que en el rellotge és la 1:00, en aquest moment la nena s’aixeca.

- Interior. Habitació germà. Nit

La nena entra lentament a l’habitació i agafa el llapis, introdueix la punta dins el potet i marxa.

- Interior. Habitació germà. Dia

La nena observa el cadàver del seu germà. El cadàver reposa al terra, pàl•lid, i amb el llapis dins la boca. La nena agafa el llapis i marxa després de dir una frase.
Nena:
Això et passa per agafar les meves coses sense permís.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

- Habitació de la nena de nit: és bastant gran, les parets són pintades de negre, i els prestatges de colors apagats. Només hi ha una finestra, no gaire gran. L’habitació està mig a les fosques, només hi entra, una mica, la llum de la lluna. La llum il•lumina la cara de la nena (una cara cadavèrica, pàl•lida, i sense expressió). Al seu escriptori hi ha un full, una ampolla, un rellotge, un llapis, i algunes coses més. El seu llit, és petitó.
- Nena: És una nena prima, de cabells foscos, porta un pijama també negre i sembla tenir uns 7 anys. La seva cara no expressa sentiments, i els seus ulls blau cel, són com el gel. Sempre basteix vestits negres.
- Habitació del germà de nit: És una habitació petitona i còmode, hi ha bastants color alegres, i una finestra molt gran, i tota l’habitació està banyada per la llum de la lluna. El llit, és bastant gran i molt tou. A l’escriptori hi ha uns quans llibres de matemàtiques, un llapis negre, que no concorda amb tota la resta de l’habitació, una calculadora, un llum i algunes quantes coses més.
- Germà: Té cabells negres, els ulls marró clar, no és gaire gras però tampoc gaire prim, és bastant alt, sempre va amb texans i camises amples. Sembla tenir uns 15 anys.
- El germà mort: Té els ulls molt oberts, la cara molt pàl•lida, tot ell molt rígid, la boca està mig oberta, i li surt el llapis negre de la seva germana. I avui, per casualitat, anava tot vestit de negre.
- L’habitació del noi de dia: L’habitació està freda, i tots els colors que hi ha semblen com si estiguessin apagats, i l’habitació sembla fins hi tot una mica fosca i freda: sense vida.
- El to de la nena quan parla: Té una veu inexpressiva, molt freda, i la seva mirada també ho és.
- En tota l’obra no hi ha música, només so.
- És amb color.