La gran estratagèma

Schubert estaba meditant la situació, jo en canvi l'escoltava atentament tot i que era un problema que ens afectava als dos, jo no sabía exactament que fer per ajudar-lo. La conversa cada cop treia mes problemes, i jo confós no sabía com solucionar-los. Quan la conversa va arribar a un punt sense retorn , un home amb aspecte galant, que duia una jaqueta negra molt elegant, i que deixava veure una camisa color crema adornada amb un bonic coll estil victorià, de la qual en penjava un llarg collaret d'or amb una pedra blava preciosa incrustada en ell.

A poc a poc, l'home es va acostar a la taula, es va presentar i nosaltres també, tot i que no sabiem qui era exactamen presentiem que ens ajudaría. Frank Stewart Olson, quest era el seu nom, al principi no tenía gaire ha dir però al cap de una estona va formular una fascinant idea per solucionar el problema, jo em vaig sentir inútil en aquell moment, portava 3 anys fent de tresorer i no trobava una solució i va arribar aquest sòmines i solucionà el problema amb un instant. El vaig mirar amb cara de enemistat, ell es va treure un guant i amb un gest em va retar a un duel, que havia de fer jo ara? per sort una veu va trencar la cruel escena, una dona d'aspecte fràgil, amb una túnica negra i un vel blanc, estava cantant al racó de la sala. Tots ens vam parar a observar-la tenía un aspecte fantasmal, era pàlida, molt alta i amb unes llargues mànigues blanques. El seu cant era trist i apagat, la seva mirada tenue i creava una sensació de melancolia a l'estancia.

De sobte Frank, es dirigir cap a ella li va oferir la mà, i va començar a ballar amb ella, mentres la dona es movia com si no tingués ànima, el seu cos era com un maniquí, i Frank s'aprofitava d'això per satisfer els seus desitjos mes íntims. La estancia estaba bocabadada, com aquell home tenía la poca desència de fer allò en públic? tota la sala es quedà muda, però dintre la tranquilitat, tots divisaren un extrany ésser darrere la parella, un home gran de roba fosca i cabells grisos, que lentamen estaba escribint uns versos, donava la sensació que escribia tot el que allà pasava, els seus ulls i la seva ploma no se separaven del pergamí, la seva escriptura era lenta, i no semblava sentirse intimidat per la trentena de persones que l'estaven observant. El miseriós home es va aixecar, va veure una mica d'aigua i va seguir amb la seva escriptura. Com podía ser que un home cridés tant la atenció ? Aleshores m'en vaig adonar, no era una persona qualsevol, era el rei, el rei en persona, com podá ser que estigués allà ? que potser era el seu germà? que potser s'amagava d'algú? fos com fos era idèntic al rey i si estava allà gaire estona no en sortiria viu. Al cap de una estona es va començar a sentirbarull, la gent estava crispada, reboltada amb ganes de matar , la dona va tornar a cantar per calmar els ànims però no va sugir efecte, en Schubert i jo vàrem decidir marxar, la situació era insostenible si volien sortir indemnes d'allà aviem de abandonar la sala d'inmediat.

Al dirigir-nos a la porta ens vàrem trobar l'exercit imperial , ara era evident que l'home que hi havia a dintre era el rei, i que venien a buscar-lo o a matar-lo; però tant si era una cosa com una altre estàvem en mal lloc, així doncs vam fer el millor que podiem fer aliar-nos amb ells, oferint-els-hi la nostra ajuda i així també salvar els nostres caps. El capità es va dirigir a nosaltres amb cert to d' ironía i ens va ignorar. Va entrar al Bar, tot allò era surrealista i tot i que nosaltres vam intentar detenirlo no vàrem poguer en Frank que també era amb nosaltres va entrar i....MENTEIX! no vaig entrar al bar!
- Silenci, el testimoni està declarant!
-Són injúries i mentides no es un testimoni fiable! com fiar-se de algú que el dia dels fets anava ebri, creuen realment que el que diu es cert?
- Fagi silenci!, segons els testimonis vosté a més va aprofitar-se sexualment de una dona gran es cert?
- Però jo no...
- Portin-lo fora!
- podran fer-me fora però no em faran callar!
- ja n'hi ha prou executin-lo!.

Més tard aquell mateix dia la sang d'en Frank va recórrer cada una de les pedres de la plaça, l'innocent que ens va ajudar a matar el rei, era mort i nosaltres vius i innocents. El problema estava resolt, i jo havia recuperat l'honor que aquell sòmines m'havia pres.

VICTOR GUERRERO JAEN