En aquell bar hi havia molta gent. L'ambient era un pèl carregat, el típic d'un pub de Londres a finals del segle XIX. la gent reia i parlavamot alt. Per tot arreu se sentien veus explicant anècdotes i històries. De cop, una dona gran amb una còfia blanca es posà a cantar una melodia molt alegre, i tothom la va començar a acompanyar picant de mans.
Aquell home estava allà, sol, en una taula apartada de la multitud, però encara ningú s'havia fixat en ell. Potser per això tothom estava content, encara. Assegut amb el seu llibre i la seva ploma al davant, i amb el seu nas prominent que tanta por inspirava a la gent del poble. I al veure la dona cantant començà a escriure. Molt concentrat anava gargotejant inexhorablement les pàgines d'aquell llibre blanc.
Molta gent havia començat a cantar amb ella quan la dona va reparar en l'home. i al veure la seva care i en reconèixer la seva identitat, tothom va anar callant de cop i es van girar tots va anar callant de cop ies van girar tots cap a ell, qui va semblar no adonar-se de res i continuà escrivint impassible.
Algunes exclamacions i murumuris esglaiats vansorgir de la boca dels presents. Tothom sabia que el que aquell home escrivia al diari acabava passant a la realitat, i normalment solien ser desgràcies o fets dolents. Aquell home era conegut amb el nom de "the writer", l'escriptor, per aquest fet. Tothom era conscient de la gravetat de la situació; potser per això ningú no s'adonà del soroll de cavalls que provenia de l'exterior, tot i trobar-se en un silenci absolut. Llavors, l'home va parar d'escriure.
De sobte, van irrompre al bar dos homes armats vestits com els membres de la guàrdia de cavalleria. Tothom els mirà. Ells, decidits, es dirigiren cap a la vella i se l'emportaren acusant-la de cometre el robatori d'una joia de la corona molt valuosa. La dona es va resistir, però se l'endugueren igualment.
En aquell moment, l'escriptor va arrencar l'última pàgina que havia escrit, en la qual només hi havia una línia. La deixà sobre la taula i se n'anà amb el diari i la ploma com si res hagués passat.
Llavors, l'amo del bar s'acostà a la taula, agafà el paper i llegí amb veu alta:
"A la dona que cantarà, de cometre un robatori se l'acusarà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada