vicjove.tallerdenarrativa

què, qui i com som?

2009-12-03T19:00:00.007+01:00

Exercici pràctic d'avui. Cada alumne ha d'omplir la següent llista pensant què defineix als seus companys i a ells mateixos. Jo també hi he participat. Aquest és el resultat de com ens veiem els uns als altres.

Llista d'en Gerard:

COLOR: Indra (rosa xiclet), Sandra (Taronja), Victor (Arc de Sant Martí), Gerard (Blau elèctric), Claudia (Cirera)

SO: Indra (Campanes), Sandra (Xiulet de tren), Victor (Huracà), Gerard (pluja contra un vidre), Claudia (aire acondicionat Fujitsi... El silenci)

INSTRUMENT: Indra (Flauta travessera), Sandra (Ukelele),Victor (Guitarra elèctrica distorsionada), Gerard (Acordió), Claudia (Triangle)

ANIMAL: Indra (Pingüí), Sandra (gat), Victor (serp), Gerard (koala), Claudia (Gacel·la)

OLOR: Tardor (Indra), Crispetes (Sandra), "Xuxes" (Victor), Gerard (cafè), Claudia (Melmelada de cirera)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O PEL·LICULA: Indra (Miércoles Adams), Sandra (Cleopatra), Victor (Sherlock Holmes), Gerard (Charles Chaplin), Claudia (Mary Poppins)

PROFESSIÓ: Indra (Rellotgera), Sandra (cheer leader),Victor (funambulista), Gerard (revisor de tren) Claudia (propietària d'una botiga de tes exòtics)

Llista de la Indra:

COLOR: Victor (vermell), Sandra (Blau), Gerard (Blanc), Claudia (Blau), Indra (verda)

SO: Victor (moto), Sandra (tren), Claudia (passes a poc a poc), Gerard (Fulls), Indra (pluja)

INSTRUMENT: Victor (guitarra elèctrica), Sandra (violoncel), Gerard (trumpeta), Claudia (Flauta travessera), Indra (piano)

ANIMAL: Victor (gall), Sandra (gos), Gerard (cavall), Claudia (gat salvatge), Indra (corb)

OLOR: Victor (pastís), Sandra (cireres), Gerard (tinta), Claudia (frescura), Indra (hivern)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista d'en Victor:

COLOR: Indra (negre), Gerard (groc), Claudia (fúcsia), Sandra (vermell), Victor (negre)

SO: Indra (tro), Gerard (so guitarra elèctrica), Claudia (bso Amelie), Sandra (flauta travessera), Victor (gall)

INSTRUMENT: Indra (flauta), Victor (violí), Gerard (Guitarra espanyola), Claudia (piano), Sandra (piano de cabaret)

ANIMAL: Indra (jaguar), Gerard (mono), Claudia (mono, tití), Victor (gat), Sandra (gata)

OLOR: Indra (maduixes i sindria), Gerard (llimona, gingebre), Claudia (granissat amb menta), Victor (xocolata negra), Sandra (pralinné)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista de la Sandra:

COLOR: Victor (groc), Indra (blau), Gerard (blanc), Claudia (rosa pastel), Sandra (vermell)

SO: Victor (organ), Indra (riures), Gerard (tecles ordinador), Claudia (aigua caient a l'aigua), Sandra (vent)

INSTRUMENT: Victor (maraques), Indra (Flauta), Gerard (Bateria), Claudia (xilòfon), Sandra (piano)

ANIMAL: Victor (guineu), Indra (llebre), Gerard (flamenc), Claudia (gavina), Sandra (gat)

OLOR: Victor (incens), Indra (gespa), Gerard (cafè), Claudia (canyella), Sandra (jassamí)

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Llista de la Claudia:

COLOR: Sandra (vermell), Clauda (verd), Indra (blau), Victor (negre), Gerard (blau fosc)

SO: Sandra (música alta), Indra (fulles), Victor (paper arrugat), Gerard (màquines en una fàbrica), CLaudia (riure)

INSTRUMENT: Sandra (flauta travessera), Claudia (guitarra elèctrica) Indra (trombó), Victor (sac gemecs), Gerard (trompa)

ANIMAL: Sandra (tauró), Claudia (àguila), Indra (koala), Victor (xai), Gerard (vaca)

OLOR: Sandra (maquillatges i cremes facials), Claudia (Vainilla), Indra (Maduixa),

PERSONATGE HISTÒRIC, DE LLIBRE O NOVEL·LA:

PROFESSIÓ:

Sempre ens quedarà la.... Indra

2009-11-26T18:48:00.002+01:00

Taller de Stop Motion, refredats, exàmens, mandra... per sort sempre hi ha la Indra que mai no falla a la Classe. Això sí que son classes particulars. Aprofitarem per treballar en el seu conte, el que ha de tenir al final del taller...

La setmana passada a la Biblioteca no hi havia internet però vam fer exercisis basats en somnis. Cada alumne i jo mateix vam explicar un somni que recordessim. Després ells en van triar un, no el seu, i van haver de fer una història basada en aquell somni. Els resultats son els que podeu llegir sota aquest post.

2009-11-25T22:35:00.002+01:00

Vivia en un barri dels afores tot format per casetes blanques amb teulada negra,totes amb el seu petit jardinet al davant,on hi havia un caminet de pedres que comunicava la porta de casa amb la que donava al carrer.Totes eren unifamiliars,per això el barri era tant tranquil i bonic.
Però la pau per a la meva família i la de les altres persones s`acabaria al cap de poc: una empresa constructora molt famosa i potent, especialitzada en cambres de bany havia comprat tots els terrenys que hi havia davant per davant de casa meva, havia pagat certs diners a les famílies perquè marxéssin de les seves cases, les quals tenia planejat aterrar, i edificaria una gran botiga de banys. Ens quedava encara un temps per acomiadar-nos dels veïns, de les casetes blanques,i,com no, també de la tranquilitat ja que tots sabiem que després d`aquesta n`hi hauria més.
Per aquelles dates un circ arribava a la ciutat.Amb pallassos, equilibristes, animals i molts personatges més. Jo i una amiga vam haver d`anar-hi, ja que ella es cuidava del seu germà petit i jo l`acompanyava.No m`agraden els circs i menys aquell, em feia mala espina. Un pallasso no parava de mirar-me amb mala cara i odi a la mirada. Vaig intentar defugir-lo, però els seus ulls em van quedar gravats a la memòria. Per això , quan vaig veure un home davant de casa ,amb els mateixos ulls freds , que es passajava per l`altra vorera, em vigilava quan entrava a casa i s`aturava a llegir el cartell de la nova botiga el vaig reconèixer clarament.
A l`arribar a casa em vaig començar a marejar, vaig recolzar l`esquena contra la porta i allà em vaig desmaiar.
No recordo res fins que em vaig despertar estirada al llit, amb un got d`aigua a la tauleta i amb una tovallola humida al front. No sé quan de temps vaig estar adormida o inconscient.Vaig anar cap al menjador, on vaig trobar la meva mare. Al preguntar-li quina hora i dia era, vaig adonar-me que ella estava adormida. Vaig sortir al carrer per prendre una mica l`aire. Què?
Com podia ser ? La botiga estava ja oberta i acabada ? Era impossible. Vaig decidir entrar-hi!
Estava distribuïda en petites habitacions, on hi havia un disseny de bany diferent a cada una. Vaig entrar en una a l`atzar, vaig donar una volta, i em va venir un gran espant quan vaig veure entrar el pallasso. El seu riure malèvol i els seus ulls de gel se`m van clavar com espines. Llavors vaig veure que duia un llarg ganivet a la mà . Es va apropar. El pànic em dominava i vaig retrocedir. No vaig ser a temps ni de cridar , perquè...............

Clàudia Isern

La fascinant vida d'en Javi

2009-11-25T21:13:00.001+01:00

Javi Báderas de 33 anys, en fa 3 que es va separar, despres de pagar 800€ de la hipoteca, i les despeses del dúplex que compartia amb la seva dona li quedaven 400€ per llogar una habitació i viure-hi. Malgrat aquest mal tràngul, en Javi va seguir endevant, després de dormir al carrer, matar coloms per menjar, robar tetrabriks i escorxar rates per vestir-se va decidir anar-se'n a Eivissa, i com s'ho va fer? doncs ni idea, la qüestió es que hi va arribar, i un cop allà es va fer l'amo de "insecticidas chicho, matamos al bicho", allà hi va estar un parell d'anys fins que es va ajuntar amb la Carmela, una dona amb molta pela... Tres anys van ixer junts fins que a la Carmela se li va acabar la pela. En Javi tot feliç va muntar un negoci, ara es dedicava a la caça de vampirs, però veient aquell aspecte blanc com la llet de cabra en Javi s'ho va repensar i amb ells es va aliar. Ara era un vampir, però només a temps parcial. Al matí feia pizzes al "Ristoranti dil tio Francesco Sabattini" i per la nit xuclava colls. Però la rutina pizza-sang aviat se li va fer pesada així que va marxar al Nepal on fa un fred que fa mal. Allà va conèixer en nyokizindú, conegut més comunment com niko, però la familia li deia Nikoyo, i els amics Pepe, en conclusió va conèixer un aborigen que li va ensenyar les 1001 formes de sabiesa Nepalis, inclosa la numero 234, "ser sabi t'ajudarà a menjar gratis". Aixi doncs aprenent la filosofia, el matí següent va anar de excursió amb els "pequeñossaltamontes", allà els hi va dir sóc sabi, però no tinc diners, els deixebles van reaccionar i de menjar el van atipar. La sabiesa era bona, però la pinya colada encara més, així que dit i fet va marxar a Hawaii, bombai exactament on va agafar la borratxera mes gran de la seva vida,cal a dir que era la primera. En fi serafi que en Javi ja tenia els seus anyets, i volia tenir fillets va anar a un banc d'aquells on hi ha microorganismes reproductius humans, es a dir un banc de... set! set cabres li van tocar a mercat aquell any, el pobret Javi no ho va assimilar i d'un infart allà es va quedar.

La gran estratagèma

2009-11-12T21:05:00.008+01:00

Schubert estaba meditant la situació, jo en canvi l'escoltava atentament tot i que era un problema que ens afectava als dos, jo no sabía exactament que fer per ajudar-lo. La conversa cada cop treia mes problemes, i jo confós no sabía com solucionar-los. Quan la conversa va arribar a un punt sense retorn , un home amb aspecte galant, que duia una jaqueta negra molt elegant, i que deixava veure una camisa color crema adornada amb un bonic coll estil victorià, de la qual en penjava un llarg collaret d'or amb una pedra blava preciosa incrustada en ell.

A poc a poc, l'home es va acostar a la taula, es va presentar i nosaltres també, tot i que no sabiem qui era exactamen presentiem que ens ajudaría. Frank Stewart Olson, quest era el seu nom, al principi no tenía gaire ha dir però al cap de una estona va formular una fascinant idea per solucionar el problema, jo em vaig sentir inútil en aquell moment, portava 3 anys fent de tresorer i no trobava una solució i va arribar aquest sòmines i solucionà el problema amb un instant. El vaig mirar amb cara de enemistat, ell es va treure un guant i amb un gest em va retar a un duel, que havia de fer jo ara? per sort una veu va trencar la cruel escena, una dona d'aspecte fràgil, amb una túnica negra i un vel blanc, estava cantant al racó de la sala. Tots ens vam parar a observar-la tenía un aspecte fantasmal, era pàlida, molt alta i amb unes llargues mànigues blanques. El seu cant era trist i apagat, la seva mirada tenue i creava una sensació de melancolia a l'estancia.

De sobte Frank, es dirigir cap a ella li va oferir la mà, i va començar a ballar amb ella, mentres la dona es movia com si no tingués ànima, el seu cos era com un maniquí, i Frank s'aprofitava d'això per satisfer els seus desitjos mes íntims. La estancia estaba bocabadada, com aquell home tenía la poca desència de fer allò en públic? tota la sala es quedà muda, però dintre la tranquilitat, tots divisaren un extrany ésser darrere la parella, un home gran de roba fosca i cabells grisos, que lentamen estaba escribint uns versos, donava la sensació que escribia tot el que allà pasava, els seus ulls i la seva ploma no se separaven del pergamí, la seva escriptura era lenta, i no semblava sentirse intimidat per la trentena de persones que l'estaven observant. El miseriós home es va aixecar, va veure una mica d'aigua i va seguir amb la seva escriptura. Com podía ser que un home cridés tant la atenció ? Aleshores m'en vaig adonar, no era una persona qualsevol, era el rei, el rei en persona, com podá ser que estigués allà ? que potser era el seu germà? que potser s'amagava d'algú? fos com fos era idèntic al rey i si estava allà gaire estona no en sortiria viu. Al cap de una estona es va començar a sentirbarull, la gent estava crispada, reboltada amb ganes de matar , la dona va tornar a cantar per calmar els ànims però no va sugir efecte, en Schubert i jo vàrem decidir marxar, la situació era insostenible si volien sortir indemnes d'allà aviem de abandonar la sala d'inmediat.

Al dirigir-nos a la porta ens vàrem trobar l'exercit imperial , ara era evident que l'home que hi havia a dintre era el rei, i que venien a buscar-lo o a matar-lo; però tant si era una cosa com una altre estàvem en mal lloc, així doncs vam fer el millor que podiem fer aliar-nos amb ells, oferint-els-hi la nostra ajuda i així també salvar els nostres caps. El capità es va dirigir a nosaltres amb cert to d' ironía i ens va ignorar. Va entrar al Bar, tot allò era surrealista i tot i que nosaltres vam intentar detenirlo no vàrem poguer en Frank que també era amb nosaltres va entrar i....MENTEIX! no vaig entrar al bar!
- Silenci, el testimoni està declarant!
-Són injúries i mentides no es un testimoni fiable! com fiar-se de algú que el dia dels fets anava ebri, creuen realment que el que diu es cert?
- Fagi silenci!, segons els testimonis vosté a més va aprofitar-se sexualment de una dona gran es cert?
- Però jo no...
- Portin-lo fora!
- podran fer-me fora però no em faran callar!
- ja n'hi ha prou executin-lo!.

Més tard aquell mateix dia la sang d'en Frank va recórrer cada una de les pedres de la plaça, l'innocent que ens va ajudar a matar el rei, era mort i nosaltres vius i innocents. El problema estava resolt, i jo havia recuperat l'honor que aquell sòmines m'havia pres.

VICTOR GUERRERO JAEN

Advertit pels antics

2009-11-12T20:15:00.000+01:00

Eren les 5 de la tarda al bar francès Portrait. En Peter parlava amb el seu millor accionista a la vora de la finestra. El cel estava emboirat per la contaminació, i a la llunyania hi havia una fàbrica siderúrgica fumejant.
En Peter era un empresari molt important que tenia unes quantes fàbriques tèxtils importants, i era una molt bona persona, cosa estranya en la societat de l’època. I l’accionista li havia comprat un 47% de les accions, i ara volia el 50%. Però en Peter no sabia si donar-li o no. De cop, de reüll va veure un estrany que s’estava mirant en Johnson, l’accionista, i es va posar nerviós, ara anava mirant al seu company, ara la barra del bar.
En Johnson se’n va adonar i va mirar cap a la barra. Allà hi havia un senyor molt elegant, els cabells curts, un bigoti prim i un nas una mica allargat. Duia una túnica negre, i per sota una camisa blanca. En una mà hi duia un guant posat, i agafava l’altre guant amb la mateixa mà, en l’altre hi tenia un anell, i al coll li penjava un collar, on tot dos hi havia un emblema. (En Peter ja havia vist en alguna part aquest emblema, però no se’n recordava on.) El senyor estava mirant en Johnson fixament i no apartava la mirada, i de cop es va aixecar i es va acostar a la taula on seien els dos.
- Bona tarda senyors. – va dir secament, però continuava mirant en Johnson fixament.
Va aixecar la mà on tenia el guant, i quan el volia fuetejar a la cara d’en Johnson es va sentir un cant trist. Tots tres es van girar. El qui cantava era una dona vella amb un mocador blanc al cap, i un vestit negre. Cantava una cançó estranya, no s‘entenia el què deia, però era hipnotitzant.
El senyor extravagant havia desaparegut.
En Peter estava suant, i s’havia tret el barret, i el senyor Johnson no sabia ben bé què passava. Es van mirar un moment i després van tornar a mirar la vella, ja no hi era.
Ja no hi havia gaire ningú al bar, i tot estava en silenci, ni la més petit mosca es movia (i mira que era temps d’insectes). De cop el silenci va ser trencat per una ploma que anava gargotejant.
Els dos senyors es van girar, un home que no havien vista abans estava assegut en un racó escrivint en un llibre. Anava vestit de negre, fins hi tot el barret era negre. Al dit hi havia un anell, amb el mateix emblema que tenia abans el senyor elegant.
- No és el mateix anell que portava abans aquell senyor? – va preguntar en Johnson.
- No, només és el mateix emblema. – Va dir en Peter.
Tots dos estaven xiuxiuejant.
- Tornant a l’ho d’abans, em vols vendre aquestes accions o no?
El soroll de la ploma gargotejant es va aturar, els dos homes van girar el cap, el senyor estava mirant en Johnson com el cavaller abans. La ploma estava dipositada a la mà dreta com un dard, la punta mirant cap en Johnson. L’escriptor la va tirar, en Johnson es va tancar els ulls. De cop es va sentir el galopar de cavalls a la llunyania. En Johnson va obrir els ulls, la ploma ja no hi era, i el que l’havia tirat tampoc. Va mirar a en Peter, ell l’estava mirant molt seriosament, havia entès el missatge.
Al bar ja no hi havia ningú, a part del propietari, que va sortir a rebre els cavallers que anaven venint.
- Va afanyis, no tinc tot el temps del món, i vostè tampoc. – va dir en Johnson intentant de controlar la seva veu, volia marxar l’ho més aviat possible d’aquell lloc.
Els cavalls s’anaven acostant.
- No, no li donaré, i vull totes les meves altres accions un altre cop, i quan dic totes, vull dir totes.
En Johnson es va posar blanc com el paper.
- QU...QUÈ VOL DIR AIXÒ!
- Doncs simplement que no les hi donaré, i que vull les altres. No sé què té planejat, però ells m’han avisat.
En Johnson va fer cara de no entendre res.
- Els que han desaparegut així com així. Sap l’emblema que duien els dos senyors? Doncs ja l’havia vist una vegada, i els que la duien aquella vegada em van ajudar però feia molt de temps, que ja no me’n recordava. I per això he suposat que em volien tornar a ajudar, però no els he reconegut fins que l’escriptor t’ha llançat la ploma.
Els cavalls es van aturar, i es van sentir les veus del propietari i d’algun home.
En Johnson estava furiós. Es va treure un petit revòlver de la butxaca del jersei.
- Doncs sí, aquells fastigosos jo què sé què tenien un bon motiu per protegir-vos. En principi ho volia evitar això, però ja veig que serà impossible – Va dir apuntant en Peter amb el revòlver -. Donem totes les accions, te les compro totes, així em podré fer amb la teva empresa. Aquest era i és el meu pla. Te les volia comprar de mica en mica, però suposo que si et deixo marxar ara, no me les vendràs. Oi que no senyor Peter? – va dir emfatitzant les últimes paraules.
- Jo de vostè no ho faria. – va dir una veu darrera d’ell.
En Johnson es va girar. A l’entrada hi havia un general amb la seva escopeta a la mà, al seu costat hi havia el propietari horroritzat.
- Té sort que hàgim sentit aquest últim tros senyor Peter. L’al·ludit va fer que si amb el cap, estava una mica marejat.
En Johnson va deixar caure l’arma, un soldat va sortir de darrere el general i va agafar en Johnson i el va portar a fora, en Peter els va seguir. A fora hi havia tota una comitiva de soldats, tots muntats a cavall.

Fi

Indra Hein

Notícies que son ficció / ficció que és notícia

2009-11-12T19:10:00.003+01:00

Diuen que la realitat supera la ficció però sempre és necessàri la combinació de les dues per crear relats. A la classe d'avui hem basat les històries en notícies o reportatges apareguts a El Periódico del 25 d'octubre de 2009. Els alumnes han triat les que més els hi cridaven l'atenció (sobre tot el titular). Després han llegit la notícia i han fet una història on aquella informació esdevenia el final de la històira que explicaven. Els més ràpids com el Victor han fet l'exercici dos cops. La segona vegada la notícia era el punt de partida de la història. Les notícies? La llei antitabac que aviat no tindrà excepcions en cap local, uns guèisers a Kamtxatka, un reportatge sobre les fonts de Llobregat a Castellar de n'Hug i el fet que molts joves tornen a viure a casa als pares perquè no es poden pagar els lloguers.

2009-11-12T07:39:00.001+01:00

En aquell bar hi havia molta gent. L'ambient era un pèl carregat, el típic d'un pub de Londres a finals del segle XIX. la gent reia i parlavamot alt. Per tot arreu se sentien veus explicant anècdotes i històries. De cop, una dona gran amb una còfia blanca es posà a cantar una melodia molt alegre, i tothom la va començar a acompanyar picant de mans.

Aquell home estava allà, sol, en una taula apartada de la multitud, però encara ningú s'havia fixat en ell. Potser per això tothom estava content, encara. Assegut amb el seu llibre i la seva ploma al davant, i amb el seu nas prominent que tanta por inspirava a la gent del poble. I al veure la dona cantant començà a escriure. Molt concentrat anava gargotejant inexhorablement les pàgines d'aquell llibre blanc.

Molta gent havia començat a cantar amb ella quan la dona va reparar en l'home. i al veure la seva care i en reconèixer la seva identitat, tothom va anar callant de cop i es van girar tots va anar callant de cop ies van girar tots cap a ell, qui va semblar no adonar-se de res i continuà escrivint impassible.

Algunes exclamacions i murumuris esglaiats vansorgir de la boca dels presents. Tothom sabia que el que aquell home escrivia al diari acabava passant a la realitat, i normalment solien ser desgràcies o fets dolents. Aquell home era conegut amb el nom de "the writer", l'escriptor, per aquest fet. Tothom era conscient de la gravetat de la situació; potser per això ningú no s'adonà del soroll de cavalls que provenia de l'exterior, tot i trobar-se en un silenci absolut. Llavors, l'home va parar d'escriure.

De sobte, van irrompre al bar dos homes armats vestits com els membres de la guàrdia de cavalleria. Tothom els mirà. Ells, decidits, es dirigiren cap a la vella i se l'emportaren acusant-la de cometre el robatori d'una joia de la corona molt valuosa. La dona es va resistir, però se l'endugueren igualment.

En aquell moment, l'escriptor va arrencar l'última pàgina que havia escrit, en la qual només hi havia una línia. La deixà sobre la taula i se n'anà amb el diari i la ploma com si res hagués passat.

Llavors, l'amo del bar s'acostà a la taula, agafà el paper i llegí amb veu alta:

"A la dona que cantarà, de cometre un robatori se l'acusarà".

Clàudia

TALLER 2009. Per fi

2009-11-05T19:10:00.011+01:00

Tot i que avui és la quarta sessió del taller 2009, aquest és el primer post que tenim temps de penjar. Les comoditats d'internet i ordinador portàtil a la Biblioteca Joan Triadú ens ajudaran a actualitzar-lo durant les classes.

L'exercici d'avui és realment interessant i tothom el pot fer a casa seva.
Ens basem amb imatges de quadres del museu d'Orsay i del Louvre de Paris. El primer és Degas amb Evariste de Valernes de Degas. Allà es veu dos homes de finals del segla XIX, possiblement a Anglaterra, que parlen. Els alumnes imaginen qui son, on son, de què parlen i comencen a escriure una història. Després afegim un altre quadre, L'home del guà de Tiziano, on un jove misteriós els observa des de la barra fins que s'hi acosta i comença una conversa amb els homes. Ells continuen la història.
Encara n'hi ha més. Els ensenyo un altre quadre on es veu una senyora gran asseguda en una cadira i els dic que la conversa dels tres homes (ja que el jove hi va a parlar) és interrompuda per la senyora que canta, que imaginem del quadre de Whistler, Retrat de la mare de l'artista.

De sobte tothom al bar calla i veuen un home al fons que escriu amb molta passió com al quadre Retrat de l'Erasme de Rotterdam de Holbein el Jove. Més tard senten un gran soroll a l'exterior. Surten tots al carrer i veuen que un gran exèrcit ha arribat a la ciutat. Imatge extreta de La campanya de Françade 1814 de Meissoiner.

Ara només falta que els alumnes pengin les històries que han fet basades amb aquests quadres.

l'assassnat del germà gran

2008-11-12T15:10:00.003+01:00

una novel·la de laia pérez publicada el 2008
El germà gran està a la seva habitació, està fent els deures de mates, no se'n surt i, com de costum, es posa a mossegar la punta del llapis, se'l queda mirant estranyat, li comença a fer mal el coll, després el pit, la panxa, el cor comença a bategar-li més fluix li falta aire i cau a terra, abans de morir veu la seva germana que riu al seu costat. L'última paraula que diu: "Malparida" a la seva germana que agafa el llapis i torna a la seva habitació. I el noi mor pensant que la seva germana l'ha enverinat.

2009
un guió d'Indra Heinbasat en una novel·la de Laia Pérez.

Interior-Vespre-Habitació del noi

Un noi està escrivint en una llibreta amb un llapis. Mossega la punta del llàpis. S'el mira estranyat. Li comença a fer mal tot el cos i cau. Veu la seva germana petita rient.
-Noi-
- Malparida!
La nena agafa el llàpis i s¡en va. El noi mor.

2008-11-10T14:08:00.004+01:00

Sinopsi: Un grup de persones esperen el metro, no es coneixen entre ells. De sobte una mort accidental, es l'inici de una sèrie de morts. A mida que pasa el temps es descobreix que no tot era el que semblava.

Escaleta:

1- Un grup de persones desconegudes entre ells esta en unma estació de metro.

2- Una de les persones se sobte cau morta al terra.

3- Un dels personatjes reacciona amb por davant la primera mort i ella mor també.

4- Les dos morts provoquen una histèria col·lectiva, decideixen doncs fugir de l'estació, al adonar-se que no hi ha sortida es dispersen en 4 grups.

5- Mentre un dels grups busca una possible sortida succeïx una altre mort.

6- Al reunir-se de nou hi explicar la situació surten com a sospitosos els 2 nois emos.

7- Persegueixen els culpables, aquest es defensen dient un altre possible sospitos, el doctor i l'home amb síndrome de turette.

8- Van a buscar els altres sospitoso, els quals han desaparescut, i comença per tant la seva busca i captura.

9- Una altre mort fa que es reunexin de nou, i comencin discusions i noves hipotesis.

10- Apareixen el doctor i l'home amb sindrome de turette, el gay desaparescut i la policia, i s'esclareix tot el misteri.

<< Victor >>

L'escaleta el cas del noi...

2008-11-07T16:49:00.003+01:00

1.- Un dia la Mireia s'entevanca anant per la vorera i cau sobre un noi que es diu Joe
2.- L'endemà arriba un noi nou a la classe, en joe.
3.- Es fan amics, s'enemoren i tot aquest rotllo.
4.- Ell li explica que a ell i als seus germans els encanta la música.
5.- La Mireia li proposa que grabin algunes cançons i que portin la maqueta a una discogràfica.
6.- Li fan cas i ben aviat es converteixen en un grup famós.
7.- La Mireia creu que s'han oblidat d'ella, un dia rep una trucada dels nois per si vol anar a rodar una peli amb ells a LA.
8.- Estan tan enamorats que la Mireia decideix quedar-se amb ells i ser actriu.
9.- La seva familia no li deixa anar i que deixi els estudis, volen que seigui periodista.
10.- Amb el suport dels seus dos millors amics aconsegueix anar-se'n a viure a LA amb en Jan i la Marta, els seus dos millors amics, i ser actriu.

Sóc la Laia

2008-11-06T18:13:00.000+01:00

P.D. Sóc en Marcel!! :)
M'he equivocat i l'he publicat l'email.

Hola

2008-11-06T18:09:00.002+01:00

Gerard;
Com has pogut veure, aquests dies no he pogut assitir a les classes. De fet no és culpa meva ni molt menys culpa dels altres. És qüestió d'un tema personal el qual ja t'explicaré quan tingui un cert temps, ja que no vull inventar-me cap història rara xD

Em podries donar el teu e-mail plis??? Et vull enviar l'escaleta i una part de la història que ja tinc feta, i m'agradaria que en donguessis la teva opinió.

Parlem.

Muààà

ATENCIÓ ALS COMENTARIS!

2008-11-06T09:34:00.002+01:00

Hola a tots,
Aneu revisant els comentaris que us deixo als vostres posts perquè allà hi ha les tasques a fer per serguir evolucionant les històries.

Gerard.

Punt i apart

2008-11-06T00:12:00.006+01:00

No es un curtmetratge professional, pero tot i aixi te aspectes interesants:

El cas del noi extrany

2008-11-05T21:11:00.003+01:00

Doncs aqui estic escoltant musica

Els protagonistes són en Joe jonas i la Mireia, alies zoki.

La Mireia és una noia de disset anys, que estudia 2n de batxillerat, fa 1'75m, el que més li agrada és mirar dibuixos manga i llegir. És simpàtica, tímida, té els cabells llargs amb serrell i de color negre, els ulls blaus. Els seus grups de música preferits són simple plan, LODV i Queen. És una noia estudiosa, els seus pares colen que estudiï periodisme, ella no ho veu gaire clar.Els seus dos millors amicssón en Jan i la Marta. Els dos personatges de manga preferits de la Mireia són en roronoa ZOro de one piece i en loKI de loki el tedectiu misteriós. Color taronja

En Joe ja el veieu a la foto.
És un noi graciós, amable i sociable, el que més li agrada és compondre música i tocar la guitarra elèctrica o el baix, té tres germans més, en Kevin, en Nick i en Frankie. No li agraden gens les noies odioses tipo Sharpay Evans, HSM. Les series que més odia són els "culebrons", però és aficionat a HSM, la seva assignatura preferida les mates. Color posem-li el groc.

Dogville de Lars Von Trier

2008-11-05T16:38:00.003+01:00

La pel·lícula Dogville de Lars Von Trier és un bon exemple de com utilitzar els decorats(o en aquest cas els no decorats) com a recurs narratiu i dramàtic.

Magnolia de Paul Thomas Anderson

2008-11-05T01:27:00.000+01:00

Pròleg de la pel·lícula Magnolia de Paul Thomas Anderson, utilitzat al taller per veure com la casualitat, tot i que en principi no és un recurs narratiu massa efectiu, també pot ser interessant per a crear històries.

How They Get There de Spike Jonze

2008-11-05T01:23:00.000+01:00

curtmetratge de Spike Jonze que hem utilitzat en diversos exercicis sobre la narrativa, per veure on es situa una història i com explicar-la amb tots els detalls.

Paris, je t'aime - La Madeleine de Vicenzo Natalli

2008-11-05T01:19:00.002+01:00

Curtmetratge inclòs a la pel·lícula París, je t'aime que hem utilitzat al taller per veure l'estètica còmic al cinema i simbolismes com el vermell de la sang, els esterotips del terror (música, il·luminació, plànols) i els simbolismes dels personatges dolents (vesteixen de negre i s'oculten) també ens ha servit per veure la il·luminació, en aquest cas fosca i tètrica ideal per a una història de vampirs.

París, je t'aime - Faubourg Saint-Denis de Tom Tykwer

2008-11-05T01:11:00.000+01:00

Aquest curtmetratge inclòs dins la pel·lícula Paris, Je t'aime, és un dels exemples utilitzats al taller sobre el muntatge cinematogràfic.

2008-11-04T23:57:00.006+01:00

Doncs ara us explicaré ja que us veig amb la incògnita el perque d'haver faltat dos dies, i avui haver arribat tard, tranquils toooot té una explicació!

El dijous anava jo tant tranquil pel carrer, amb ganes d'anar al taller de narrativa! quan de sobte enmig del carrer apareix una furgoneta fosca, amb vidres tintats. Al veure-la ja em vaig imaginar que seria per mi! i no m'etivocava pas eren els meus guardespatlles i el meu mànager que estaven buscant-me per anar a rodar una de les escenes d'una gran superproducció, jo els hi vaig intentar dir que estava ocupat que tenia classe de narrativa, pero em van agafar i van dur-me fins el decorat on es rodava la pel·lícula, vam repetir l'escena 10 cops i esclar un cop vaig acabar ja eren quarts de deu i el taller de narrativa havia acabat. La furgoneta em va deixar a casa i la pel·lícula s'estrena cap alla el 2012... si la voleu veure reserveu ja butaques!!.

El dimarts, en cambi va pasar una cosa absolutament subreal, estava fent una migdiada abans d'anar al taller de narrativa, quan de sobte sento un soroll molt fort fora al carrer, m'aixeco tot espantat i baixo corrents fora el carrer.En donar la volta a la cantonada veig un forat inmens on no hi entrava la llum del sol, i d'alla provenia el soroll. Per allò de la curiositat, vaig entrar i un cop era a dins el soroll va desapareixer, vaig seguir caminant i de sobte vaig apareixer en un mon molt extrany, semblava charlie i la fabrica de chocolate, pero sense charlie, vaig començar a menjar chocolata, i meeeeees i meeeeeees! fins que un forat inmens em va xuclar i em va tornar a casa, al menjar tanta xocolata vaig agafar una indigestió i vaig anar al metge. Al acabar de tot vaig mirar el rellotge i plaaaaaaam! ja eren les 23: 16!! era impossible que algu del taller de narrativa encara fos alla la classe s'havia acabat! aixi que no hi vaig poguer anar.

avui, dimarts dia 05 de novembre, estava jo a la porta del centre comunitari, a les 18 : 45 a punt per entrar al taller de narrativa, quan un home vestit amb un mallot vermell em pregunta on esta el carrer verdaguer, jo li indico i un cop s'ha allunyat 10 m, es para de sobte i em diu, em podries acompanyar, es que no soc d'aqui i he de portar un encàrrec, si no el porto la meva vida esta en perill, clar d'avant aquella situació, l'he acompaanyat fins el carrer verdaguer, quan e vsit que eren les 19: 18, he pensat aiiiiiii! que arribo taaaaaaard, moooooolt taaaaaaaaaard!! i e trucat l'helicopter privat perquè em vingues a buscar, pero estava a barcelona en aquell moment i la limusina estava ocupada també, l'estaven reparant, aixi que no m'ha quedat una altre opció que trucar al xófer que vingues amb el porche, pero ni això! el porsche l'estaven encerant i trigaria 45 min en arribar, aixi que l'uica opcio era anar caminant, pero a mig camí, m'e trobat un grup de fans que volien autògrafs i m'he tingut que parar a firmar-ne. Per fi he arribat a les 19 : 52 i... el demés ja ho sabeu!!! Doncs que he fet el color griiiiiiiiiiiiiis!! i aviam jo he apuntat aixo!

"es un home que mai expresa els seus sentiments ni reflexa cap expresio en el seu rostre. Davant causes impactants o decisives de vida o mort pren decisions fermes i imparcials., tot i aixi es una persona molt quotidiana, res anormal, tant quotidiana que mai fa res, sempre el m,ateix, no varia mai els seu ritual diari, es ven be com una persona gran, de fet ja ho es te 87 anys."

paraules: neutral, fred, normal, aburrit, vell

2008-11-04T23:51:00.002+01:00

Doncs per fi poso la història ja que us veig impacients! No se si ho heu deduït però sóc en Victor!!

Sinopsi:

En una estació de bus, varies persones esperen el seu autocar. Però el que no saben es que una sèrie de morts els cambiaran completament el dia i qui sap potser fins hi tot les seves vides.

Jajaja! ara que ho veig he sigut mes breu que la laia!! però crec que amb aixo n'hi a prou per enganxar el públic, no?¿

Indra Hein

2008-11-01T08:07:00.009+01:00

Sinopsis:
Dos nois, en Dan i en Finn, es troben primer a Vic, després a les Rambles, i després a blanes. A Blanes lloguen un barco i dos equips de sumarinisme. Després en un baixell enfonsat, hi troben un bagúl, però no el poden obrir. Un any i mig més tard aparèix una noia, i després n'apareix una altre, i les ues noies canviaran totalment les vides dels dos nois.

Escaleta:
1- Dos nois es troben a Vic, a les Rambles i després a Blanes. Allà troben un bagúl, però no el poden obrir.
2- Al cap d'un any i mig, en Dan, presenta una noia en en Finn, l'Estela. En Finn s'enamora de l'Estela, i en Dan s'enfada amb ell.
3- Un dia l'Estela va a casa d'en Finn, però ella només remena la seva casa i no li para gens d'atenció. En Finn comença de sospitar d'ella.
4- Al cap de poc temps, en Finn té una amiga, la Yanna. L'Estela i la Yanna es cauen fatal.
5- Un dia la Yanna li explica en en Finn, que l'Estela està amb ells només per què vol el bagúl, res més. També li diu que ella i l'Estela són magues, l'Estela és una maga fosca, i ella és una maga clara. Que l'Estela els havia manipulat per trobar-se aquell dia al sucre de Vic, perquè necessitava dues persones ben oposades que trobessin el bagúl, per què només dues persones ben oposades el podien trobar.
6- La Yanna li dona en en Finn una carta d'on pot ser la clau per el bagúl, i al pròxim dia en Finn i en Dan (que no creu que l'Estela sigui dolenta) s'en van a buscar-lo.
7- Un mes més tard, en Finn i en Dan tornen amb la clau. Intenten obrir el bagúl, i poden. Però a dintre només hi ha fulls de paper en blanc. L'Estela s'enfada molt, i desaparèix en un obrir i tencar d'ulls.
8- Un Nadal, en Dan va a casa d'en Finn i troben el bagúl mig olbidat. Quan agafen un paper, hi ha un flaix, i després el paper ja no hi és, només hi ha un braçalet en forma de serp d'or.
9- La Yanna arriba dos dies més tard, i quan el veu, l'agafa i desaparèix. Al cap d'una estona torna a aparèixer, i diu que l'ha portat en un lloc on els mags foscos no hi poden arribar.
10- Fi!

El color verd:
Una noia de 17 anys, viu en un bosc, en una casa sense electricitat, i sense aigua calenta, vesteix robes molt usades i estripades, i no li cauen gens bé les seyores riques. Està esperant el seu estimat, que abans de marxar la va deixar prenyada. Sap perfectament, per una carta, que el seu estimat va morir, però ella continua creient que està viu, i l'està esparant, per què li va promentre que l'estaria esperant fins a la seva mort.
Verd: Naturalesa, esperança, joventud, fertilitat, tranquilitat, enveja, pobresa, decadència, llibertat.

La nena que no lamenta la mort del seu germà:
Eren les 12 de la nit, jo estava desperta, volia el meu llapis preferit que el meu germà em va robar. Em vaig pensar un pla. Quan eren la 1 de la matinada, amb un líquid en una mini ampolla a la meva mà, vaig entrar a l’habitació del meu germà sense fer soroll. De seguida vaig localitzar el meu llapis, estava a sobre de l’escriptori. El vaig agafar, i a la punta hi vaig tirar unes quantes gotes d’aquell líquid inodor i transparent. Vaig sortir de l’habitació del meu germà i me’n vaig anar al meu.
Al pròxim dia em vaig llevar a les 11 del migdia, perquè sabia que els meus pares no hi serien, i estava molt cansada. Lo primer que vaig fer, va ser anar a l’habitació del meu germà, avia’m si el meu pla havia funcionat. El vaig veure estirat a terra, els seus ulls estaven ben oberts, i tot ell estava molt rígid i molt pàl•lid. De la seva boca hi queia el meu llapis preferit, m’hi vaig acostar, i li vaig agafar el llapis. Abans que sortís de l’habitació, li vaig dir d’esquena a ell:
- Això et passa per agafar les meves coses sense permís.
I vaig sortir de l’habitació.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

- Interior. Habitació nena. Nit

La nena està asseguda al seu escriptori, té varies coses a la taula, entre elles un llapis, un full, una petita ampolla i un rellotge que marca les 00:00 de la nit. La nena va escrivint en el full, i veiem que en el rellotge és la 1:00, en aquest moment la nena s’aixeca.

- Interior. Habitació germà. Nit

La nena entra lentament a l’habitació i agafa el llapis, introdueix la punta dins el potet i marxa.

- Interior. Habitació germà. Dia

La nena observa el cadàver del seu germà. El cadàver reposa al terra, pàl•lid, i amb el llapis dins la boca. La nena agafa el llapis i marxa després de dir una frase.
Nena:
Això et passa per agafar les meves coses sense permís.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

- Habitació de la nena de nit: és bastant gran, les parets són pintades de negre, i els prestatges de colors apagats. Només hi ha una finestra, no gaire gran. L’habitació està mig a les fosques, només hi entra, una mica, la llum de la lluna. La llum il•lumina la cara de la nena (una cara cadavèrica, pàl•lida, i sense expressió). Al seu escriptori hi ha un full, una ampolla, un rellotge, un llapis, i algunes coses més. El seu llit, és petitó.
- Nena: És una nena prima, de cabells foscos, porta un pijama també negre i sembla tenir uns 7 anys. La seva cara no expressa sentiments, i els seus ulls blau cel, són com el gel. Sempre basteix vestits negres.
- Habitació del germà de nit: És una habitació petitona i còmode, hi ha bastants color alegres, i una finestra molt gran, i tota l’habitació està banyada per la llum de la lluna. El llit, és bastant gran i molt tou. A l’escriptori hi ha uns quans llibres de matemàtiques, un llapis negre, que no concorda amb tota la resta de l’habitació, una calculadora, un llum i algunes quantes coses més.
- Germà: Té cabells negres, els ulls marró clar, no és gaire gras però tampoc gaire prim, és bastant alt, sempre va amb texans i camises amples. Sembla tenir uns 15 anys.
- El germà mort: Té els ulls molt oberts, la cara molt pàl•lida, tot ell molt rígid, la boca està mig oberta, i li surt el llapis negre de la seva germana. I avui, per casualitat, anava tot vestit de negre.
- L’habitació del noi de dia: L’habitació està freda, i tots els colors que hi ha semblen com si estiguessin apagats, i l’habitació sembla fins hi tot una mica fosca i freda: sense vida.
- El to de la nena quan parla: Té una veu inexpressiva, molt freda, i la seva mirada també ho és.
- En tota l’obra no hi ha música, només so.
- És amb color.

La idea

2008-10-31T20:26:00.004+01:00

EIS!!! sóc la laia!!!, sóc laprimera ¬¬

Bé, com ja sabeu sóc molt simple així doncs l'argument de la meva historieta és breu.

Una noia s'entrevanca amb la vorera i cau sobre un noi que resulta ser el noi nou de la classe, temporalment, i gracies a ella, el noi i els seus germans formen un grup de música.

FI.

Segona setmana

2008-10-30T22:52:00.004+01:00

Portem quatre classes del taller i ja comencen a sortir coses molt interessants. El primer que penjaran els alumnes en aquest bloc son les idees que cada un d'ells vol desenvolupar com a conte primer i després com a guió cinematogràfic i peça teatral. Per tant el què veureu a partir d'aquest cap de setmana son les seves idees incials, l'esboç del què acabarà sent el seu projecte.

Durant aquestes quatre classes els he posat molts reptes per aprendre, sobre tot, a desenvolupar la imaginació. Un dels més divertits és que cada vegada que no puguin venir a una classe, més enllà de "l'excusa oficial" s'hauran d'inventar una excusa plena d'imaginació (que per alguna cosa son escriptors). Al final del taller votarem quines han estat les millors i les inclourem en aquest bloc.

A veure com evoluciona tot plegat però de moment tots, inclòs jo, ens ho agafem amb moltes ganes.

Gerard Guix.

Tot bloc té un primer post...

2008-10-21T18:25:00.010+02:00

Avui, dimarts, 21 d'octubre de 2008, comença aquest taller de narrativa, dirigit per l'escriptor Gerard Guix i organitzat per VicJove, el servei de Joves de l'ajuntament de Vic.

A llarg de les properes setmanes, els participants aniran registrant en aquest bloc el seu treball.

Us animem a seguir-lo, a llegir-lo, a comentar-lo,...

Sigueu benvinguts.

* * *